Ventijol

Ventijol

Cada dia se li acosta lentament des de l’esquerra, però només quan ha acabat d’enfilar-se als edificis que s’hi interposen el pot veure, dominant el cel. Llavors el sol ocupa plenament la terrassa i ell es retira a l’interior del pis, buscant la frescor de la penombra que ha creat abaixant persianes.

Li agrada matinar. Sempre li ha agradat matinar. Li agrada matinar sempre, però sobretot quan la bonança li permet estar-se a la terrassa a primera hora i treballar amb aquella fresca que el revifa abans el sol no el fa fora. Són les hores que més li agraden del dia, les que li resulten més productives. Li agrada treballar enmig de la calma de l’hora primerenca mentre la ciutat recupera el pols amb una remor sorda que l’envolta a poc a poc sense que se n’adoni. Li agrada sentir com canten els pardals i veure’ls enfilar-se als arbres de la plaça o volar d’una banda a l’altra. I, quan arriba l’hora, també li agrada sentir els infants que van a l’escola xerrant incansables de la mà de pares cansats de la vida que porten.

Però sobretot aquella estona li agrada pel ventijol delicat i amorós que cada dia ve a acariciar-li el clatell. És un aire fresc, delicat i amorós que li esborrona la pell, com quan la seva dona se li acostava per sorpresa des del darrere i li dipositava suaument els llavis al coll i feia un petó i deia “t’estimo” i ell es girava i tots dos es besaven tendrament.

I quan la ventolina ha passat, ell encara recita un mantra amb els ulls clucs plens de llàgrimes: “No saps com t’enyoro, amor meu!”

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s