Tapes toves

El Pont de Suert

Per Sant Jordi volia comprar-me “Quan arriba la penombra”, de Jaume Cabré, perquè havia llegit bones opinions, però només l’han editat en tapa dura i hi vaig renunciar, fins que el treguin en edició de butxaca.

Passejava desil·lusionat per la plaça, i anava d’esma d’una parada a l’altra quan em va cridar l’atenció una portada. Hi ha llibres que, quan t’hi acostes, es fan notar i et demanen que te’ls quedis. “Antologia de contes”, de David Foster Wallace, n’és un, i me’l vaig comprar.

Mai abans havia llegit res d’aquest autor ―només em sonava de citacions que he vist sobre ell en obres d’altres escriptors― però el dia de Sant Jordi em vaig decantar per aquest llibre havent llegit el que diu el seu recopilador i prologuista.

I després, quan ja el tenia, encara vaig ensopegar amb “Mac y su contratiempo”, d’Enrique Vila-Matas, del qual ja he parlat en altres entrades i que esmento un altre cop perquè també en parla, de David Foster Wallace. Casualitat?

Ara fa dos dies que he anat a la meva llibreria habitual a preguntar de nou per les tapes del llibre ajornat. Les coses no han canviat, encara, però com per consolar-me, vaig trobar “Miel del desierto”, d’Edith Pearlman, una senyora americana vuitantina, que mai ha escrit res més que relats breus. Tot i que ha estat llorejada amb diversos premis i distincions, és el primer cop que se li tradueix un títol al castellà.

“Miel del desierto” formava part de la meva llista de desitjos. No cal dir que me’l vaig quedar ni que és de tapes toves.

 

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s