Germans

La sortida de cap de setmana amb els meus germans ha anat bé. El temps, esplèndid, hi ha contribuït, així com els llocs pels quals hem transitat, propers a casa, i no obstant meravellosos.

L’objectiu de dissabte era arribar i fer nit a Pont de Suert. Abans, però, hem visitat Montanyana, nucli medieval d’interès històric que forma part del municipi de Pont de Montanyana però que es troba separat a un parell de quilòmetres, una agradable sorpresa de construccions de pedra. Havent dinat en un dels restaurants que hi ha a peu de carretera, hem passejat pel nucli antic de Pont de Montanyana, també de traçat medieval i interessant i bonic. A més, just aquest dia, hi havia una petita fira de productes manufacturats naturals i ecològics. La pena ha sigut que estan reconstruint el pont que travessa el Noguera Ribagorçana, pel qual s’accedeix des de la carretera, i no l’hem pogut creuar. A mitja tarda hem seguit camí fins a Pont de Suert, per instal·lar-nos a les habitacions de l’hotel on havíem de passar la nit. Aquesta petita ciutat també té un agradable nucli antic medieval, tot i que molt restaurat, que hem recorregut abans de sopar.

Finalment, diumenge hem fet una petita incursió a la Vall de Boí i hem visitat Taüll i les seves esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Climent. I, després de dinar a Barruera, hem anat tornant.

Més enllà dels llocs i del temps, ha estat un gran cap de setmana de convivència de tres germans i les respectives parelles. Les circumstàncies de les nostres vides no vénen al cas, ara, però val a dir que aquestes circumstàncies han fet que no siguin gaires els moments que els tres germans hem compartit tan vastament com aquest cap de setmana. És més, que algú em corregeixi si em falla la memòria i m’equivoco, però fins i tot diria que, des que cadascú de nosaltres va abandonar el niu patern per emprendre el vol per viure la seva pròpia vida, cosa que es va produir en tres moments ben diferents ―jo sóc el germà del mig; el gran és nou anys més gran que jo i jo li’n porto set al més petit―, mai havíem compartit dos dies sencers i seguits com hem fet aquest cap de setmana. I aquesta és la raó per la qual em feia tanta il·lusió aquesta activitat compartida amb ells i elles, perquè aquestes són les situacions que permeten més fàcilment arribar al fons de les persones, conèixer-les millor, entendre-les, estimar-les.

I, a més, ens fem grans i ens posem nostàlgics i se’ns fa necessari retrobar-nos amb les persones que ens estimem que encara viuen, per sentir de ben a prop el seu afecte i per donar-los-en el nostre.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s