La veritat

He acabat de llegir “La verdad sobre el caso Harry Quebert”, que és una novel·la trepidant, d’aquelles en què hi ha molts personatges i absolutament tots tenen nom i cognom, inclús aquells que tenen les aparicions més efímeres. Jöel Dicker, l’autor, ha ordit una trama enginyosa i explica l’argument amb meticulositat, precisió i un llenguatge planer i entenedor.

No és una novetat, però sí un novel·la molt venuda ―i molt llegida, espero―. Jo la vaig comprar per Sant Jordi del 2016, però no l’he llegit fins ara, quan ja he enllestit tots els reculls de contes que havia acumulat a la meva biblioteca.

El llibre no és només la història d’amor (impossible?) entre una adolescent i un escriptor que li dobla l’edat. També parla d’amors no correspostos, soledats, resignacions, frustracions, somnis, esperances, èxits o fracassos que afecten els seus personatges més rellevants.

També surt la policia ―molta policia― que tracta de resoldre en l’actualitat uns crims que no es van aclarir quan es van cometre, fa més de 30 anys. Podríem considerar-la una novel·la d’intriga ―o policíaca―, però no exclusivament, perquè també és una novel·la sobre llibres i escriptors, que parla de les seves pors, de la malaltia de l’escriptor ―la síndrome de la pàgina en blanc―, del seu poder ―l’escriptor pot modificar a voluntat situacions que no li plauen― i del sentit que té (o que ells donen a) la seva feina.

“La verdad sobre el caso Harry Quebert” és una novel·la que atrapa al lector, que fa que vulgui saber sempre què passarà a continuació. Joël Dicker l’ha construït amb tots els ingredients necessaris per a ser un èxit, un autèntic “best seller” que va dosificant sàviament l’aparició d’elements nous que van canviant successivament i radicalment el decurs dels fets narrats. Però he trobat ―permeteu-me que ho digui― que algunes d’aquestes aparicions sorprenents també són un xic tramposes.

I us preguntareu ―amb raó― qui sóc jo per a qüestionar un novel·lista d’èxit ―ja fa temps que ha publicat “El libro de los Baltimore”, també un èxit―. Doncs bé, us respondré que sóc un lector, ni més ni menys. En aquest cas de gairebé 800 pàgines.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s