Melangia

Ahir el dia es va llevar carregat de machadiana “monotonía de lluvia tras los cristales”. Plovia i vaig portar el fill a l’escola en cotxe. Marxava de colònies i no era el cas que arribés xop a l’autocar.

En sortir del pàrquing ens va cobrir un cel brut i pesant, com de plom. A la ràdio, un programa matiner intentava rescatar-nos de les urpes d’una son que es resistia. Enganxat al volant, em van venir al cap records de quan jo tenia 15 anys, com el ganàpia. Jo ja havia fet la revàlida i era batxiller. Eren altres temps i no anàvem de colònies. Viatge de fi curs sí que en fèiem, al final del batxillerat, abans de començar COU. Jo no hi havia d’anar, no podia. A casa érem pobres ―aleshores encara més, perquè ja faltava el pare― però el meu tutor va fer mans i mànigues perquè jo hi pogués anar.

Com són les coses d’estranyes! Han passat molts anys i no hi havia pensat més, però ahir, de manera sobtada, em va venir al cap mossèn Roure, a qui estic molt agraït.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s