Cobdícia

Avui he anat a caminar per camins de fora ciutat. Feia un dia gris, avui, premonitori del que havia de passar, un nou episodi de la nostra trista història, no per esperat menys indignant. Mentre capturava aquesta i altres imatges, a la ràdio donaven la notícia que l’infant consort no haurà de pagar fiança ni anirà a la presó, de moment, mentre no es resolgui el seu recurs. Només haurà de presentar-se un dia al mes en un jutjat de Suïssa, on viu, on li tindran hora reservada perquè no hagi d’esperar-se, segur, perquè el seu temps és or!

No vull que em mal interpreteu, però mentre fotografiava la ciutat des d’un turonet més enllà del riu, sentia pena per tots els qui encara heu de treballar, perquè una part del vostre esforç de cada dia l’estat la destina a mantenir a aquesta colla de paràsits cobdiciosos que ens roben perquè mai en tenen prou. I ràbia, molta ràbia i impotència!

Ja semblava un miracle que en aquest país es dugués a terme un judici com aquest. Fins i tot ens havíem fet il·lusions i alguns ―els més il·lusos, òbviament― havíem arribat a pensar que alguna cosa estava canviant, que alguna cosa s’estava movent. En algun moment, jo mateix havia estat convençut que els jutges, amb una interpretació més progressista de la llei a l’hora de dictar sentències, estaven cridats a ser un peça clau per anar erosionant i desautoritzant les mesures regressives que han adoptat els últims governs des que algú va instal·lar la crisi entre nosaltres.

Estava equivocat, era un miratge. Les mesures cautelars proposades pel fiscal per eludir la presó, en aquest cas, ja eren, “per ser”, com una broma de mal gust. Perquè, fer dipositar una fiança que representa una mínima part del que sembla demostrat que s’ha robat és una broma de mal gust. Però, no content amb això, el tribunal l’ha desestimat apel·lant a raons d’inversemblant aplicació a algú que, ha estat condemnat a més de 6 anys de presó per allò que s’ha demostrat que ha fet, tot i gaudir d’una posició de privilegi, que no ho ha fet per necessitat.

Estic frisós per saber amb quina enginyosa frase ens sorprendrà l’il·luminat que fa pocs dies va manifestar, tot cofoi, que “tots som iguals davant la justícia”.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s