Carta oberta a en Josep Maria

Per definició, carta oberta és una missiva quin contingut roman a l’abast de tothom, doncs no és tancada. Ja sigui perquè ningú l’hi ha posat dintre d’un sobre, ja sigui perquè el seu destinatari ja l’hi ha tret, una carta oberta sempre és fora del seu embolcall protector. Però, encara hi ha un altre origen possible per una carta oberta: de vegades, els sobres tancats també són oberts per gent tafanera, malalta de curiositat per saber què diuen les cartes, tot i tractar-se de coses que no li pertoquen.

Jo he decidit escriure una carta. Quan l’acabaré, serà una carta deliberadament oberta, doncs no penso tancar-la en cap sobre. Al contrari, la posaré a l’abast de tothom, ja que penso publicar-la en el meu blog. La carta, tot i ser oberta i de primera categoria, té un destinatari, que és la persona en qui penso quan l’escric, encara que, precisament pel fet de no tancar-la, dilueixi el seu protagonisme deliberadament en el concepte tothom, absolutament més global.

La persona en qui penso escriu. Jo l’he conegut en el decurs del Mercat de lletres d’enguany, on ha comparegut amb altres tres autors de la comarca. En el moment del debat en el qual participaven, tots quatre autors tenien en comú dues coses: haver publicat un llibre aquest any i que aquest llibre no era el primer que publicaven.

Durant el debat els tertulians van dir coses que em van interessar i em van agradar molt. Tant, que abans que poguessin marxar d’allà vaig anar corrents a comprar els seus llibres a les paradetes que hi havia al pati del Museu de la Pell. La persona en qui penso quan escric es va lamentar de la manca de rigor de la crítica d’aquest país. Quan li vaig demanar que em firmés el seu llibre li vaig assegurar que, un cop llegit, li diria honestament què en pensava. Jo no sabia en quin terreny m’estava posant.

En Josep Maria juga en una altra divisió, molt per sobre de la meva; en Josep Maria juga en la divisió dels erudits, a la qual no pertanyo. No vull dir amb això que no l’hagi entès o que no m’agradi el que ha escrit. El que he llegit m’ha agradat i molt, tot i que he hagut de recórrer al diccionari en unes quantes ocasions per a esbrinar el significat de les paraules, perquè està molt ben escrit. Tanmateix no estic segur d’haver estès del tot el seu viatge interior; potser perquè els viatges interiors sempre són valents, però, alhora, personals i intransferibles i molt difícils d’explicar als altres en tota la seva complexitat, amb tots els seus matisos. I això que jo també vaig perdre el meu pare sent molt jove i tampoc no vaig poder plorar ni el dia del seu traspàs ni els que el varen seguir. I que després, al llarg de la vida, també he fet diversos salts introspectius.

El que dic és un elogi. Ja m’agradaria a mi saber-ne la meitat del que sap en Josep Maria, que és Llicenciat en Filologia Catalana i domina l’ús de les paraules com jo no ho faré mai.

Per això mateix Josep Maria, per l’admiració que sento per tots els qui teniu aquesta mena d’estudis, voldria que no et prenguessis malament que jo, que sempre he sentit fascinació pel poder comunicador de les paraules però m’he limitat a jugar amb elles per a expressar, per escrit o verbalment, el que penso i el que sento, et digui que l’erudició que traspúa el teu llibre limita els seus destinataris. I que em sembla que és una pena, perquè escrius molt bé.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s