Gràcies, Lolita!

Amb prou feines sabia de què anava “La ràbia”, la darrera novel•la publicada per Lolita Bosch, però tot i així, o potser per això precisament, vaig assistir a la seva presentació. Ara que tinc temps, assisteixo sempre que puc a actes de caire cultural, particularment si tenen relació amb la fotografia i la literatura.

La presentació del llibre a Igualada va ser ahir, a la biblioteca. Deixeu-me dir en primer lloc que amb aquesta obra l’autora ha guanyat el Premi Roc Boronat 2016. I deixeu-me que us digui també que si us ho dic en primer lloc és perquè la Lolita Bosch se sent molt orgullosa d’haver-lo “guanyat”. El de l’ONCE és un dels pocs premis literaris d’aquests país que no es pacten prèviament, assegura.

“El dia que vaig pujar a recollir el premi vaig pensar que em posaria a plorar. Perquè no m’hauria pensat mai que aquell dolor, aquelles situacions tan ofensives que havia viscut es convertirien en una cosa bona”, diu en una entrevista.

Perquè el llibre va de bullying, del patiment solitari de molts adolescents. És una novel•la, però reflecteix l’experiència de l’autora, que el va patir dels 14 als 17 anys. “Si dir-me Lolita Bosch i ser escriptora serveix de res, doncs ho faig a favor d’ells, a favor de les víctimes del bullying”, reflexiona. I confessa que va decidir d’escriure en torn la seva experiència -després de tants anys, ara en té 46- arran de ser convocada a una trobada d’antics alumnes de l’institut. Qui la convidava era el cabdill del grupet de maltractadors que li van estar fent la vida impossible. “El més esfereïdor –diu la Lolita- és que ell no era conscient que m’haguessin fet res de mal, no se’n recordava de res”.

I malgrat tot, la Lolita és una dona forta, ara. Ella considera que se n’ha salvat, cosa que no poden dir totes les víctimes. La Lolita és molt xerraire i apassionada. I diu moltes coses, totes interessants. Durant més d’una hora va tenir a tot l’auditori contenint la respiració per a no perdre’s res del testimoni d’una persona que ha aconseguit refer la seva vida en gran mesura. Però no del tot, perquè aquestes coses deixen marques gruixudes i profundes: segons explica, tot i haver-ho intentat no ha pogut tornar a l’institut on va patir l’assetjament.

La Lolita Bosch és periodista i escriptora, novel•lista i contista per a adults i infants. Però també és una activa activista –perdoneu-me la redundància- anti violència. No us detallaré aquí ni els seus mèrits ni els seus viatges ni les seves ocupacions, que són molts. Si us interessa, ja us documentareu, que és fàcil perquè les cerques a internet tornen molts resultats. Només us diré que a mi em va encantar sentir-la, que em va emocionar sentir-la, i que m’he convertit en un fan seu, per la seva dedicació a la causa dels dèbils i els desprotegits.

Encara no he llegit “La ràbia”, però ara, si més no, puc dir que tinc el llibre. El vaig comprar allà mateix, abans de marxar. I, com a retut admirador seu que havia passat a ser, li vaig demanar que el dediqués als meus fills. Per ells i per tots els fills del món li dic: gràcies, Lolita!

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s