Compartició a la gatzoneta

He començat el dia amb la compartició que ha fet un amic de Facebook. Un amic de Facebook pot ser un amic o un conegut, però també pot ser algú que no sigui ni amic ni conegut en la vida real. És, per tant, una nova categoria de relació social, diferent de les que coneixíem fins a l’aparició de les xarxes socials. És exclusiva del món virtual i podríem qualificar-la de relació de categoria superior, perquè no és excloent i abasta totes les altres relacions socials.

Curt i ras, qualsevol persona pot ser-te amic a Facebook. La teva dona, el teu veí, una excompanya de feina, un conegut del bar on vas a esmorzar, un amic de veritat, la teva cosina, el teu nebot, el teu amant, i, per descomptat, les simpàtiques botigueres del nucli antic, a qui saludo des d’aquí. Però no tots els membres de la teva família, és un exemple, tenen per què ser amics teus a Facebook. El cas de les famílies, però, és un cas a banda, perquè sovint passa que la meitat d’una família tampoc no es parla amb l’altra meitat, ni al Facebook ni enlloc.

Però, tornant al meu amic de Facebook –de qui, per cert he de dir que el considero també amic a seques- i tornant a l’inici, quan dic “he començat el dia” entengui’s que he vist la compartició a primera hora.

I, ara, un cop aclarits els aspectes més foscs de la qüestió, vaig a parlar del que volia parlar. Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, una compartició és l’acció de compartir; l’efecte. És correcte, doncs, parlar de compartició quan ens referim a la cosa compartida? Jo no estic gens segur, i per això en endavant parlaré de l’entrada que ha compartit el meu amic, que és el que volia fer des del principi.

El meu amic ha compartit una entrada sobre l’ús que fem de la tassa del vàter. No és una entrada escatològica, sinó científica. I no és una qüestió menor, ja que mostra gràficament les raons que desaconsellen seure-hi com ho fem des de sempre, doncs ens perjudica la salut. En el més lleu dels casos, provoca estrenyiment. Al final, el vídeo recomana fer servir un petit graó que ens ajudi a adoptar, per anar de ventre, la mateixa posició que adoptem quan ho fem a la muntanya, és a dir “a la gatzoneta”.

Hi ha un precursor descrit cap a 1596, però la configuració actual del vàter data del 1775. Però mira que n’arribem a ser de rucs que ens ha calgut que passessin més de 240 anys per adonar-nos que voler estar còmodes fins i tot per cagar no podia ser bo, que el més simple normalment és també el més saludable. I, ves per on, a la gatzoneta és la manera més natural de fer-ho des de temps immemorials.

PD.
Ja em perdonareu, però és que escriure una mica cada dia també és un propòsit que m’he fet.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s