Caminar

Continuem amb els propòsits. No sé si us heu adonat, però jo m’estic comprometent aquests dies amb vosaltres fent públics els meus.

Per si algú dubtava que ahir parlés seriosament us he de dir que sí, que parlava seriosament i que avui, tal com us deia, he sortit a caminar ben d’hora, desafiant la fresqueta que feia i el cel amenaçador que hi havia.

De fet, pel que fa a la temperatura, ja era el que esperava per reprendre les meves passejades. La calor em mata i em considero incapaç de fer dues passes amb temperatures com les que hem tingut fins ara. Sempre he preferit l’hivern jo, si es tracta de triar entre fred i calor. Però m’estimo més les estacions intermèdies, com la majoria, em penso, aquelles que diuen els meteoròlegs que estan desapareixent. Per tant, ara que arriba la tardor, puc dic que estic d’enhorabona i que ja no tindré excusa per a no caminar regularment, que és un exercici suau, apte per les meves condicions físiques actuals i convenient per la meva salut.

Pel que fa al temps ennuvolat, ja m’ha estat bé, també. Hi havia una llum estranya, avui. O, més ben dit, era com si haguessin dues llums, o claror i ombres, una que s’escolava a través de les clarianes i les altres projectades pels núvols. Avui hi ha hagut núvols espectaculars, alguns de panxa molt negra com un mal auguri, però molt fotogènics. A l’hora de sortir de casa, l’única por era que caigués algun ruixat però he pensat que si plovia, em mullaria i prou. I he sortit malgrat tot, que carai!

Per la represa he optat pel Camí de les Vinyes, que va des del Barri de Sant Pere a Òdena, o viceversa. És una pista ampla i de bon caminar, el traçat té poc desnivell i les vistes són àmplies i agradables. Transita a tocar de l’aeròdrom i de les finques de Can Macià, i està molt ben senyalitzat, amb indicacions de la distància caminada i panells explicatius de l’interès històric d’indrets pels quals passa.

Anant i venint he caminat 7 quilòmetres, que no està malament, considero. Quant al temps, han sigut un parell d’hores, però cal tenir en compte les múltiples aturades per a fer les fotografies que faig, que trenquen el ritme i alenteixen la marxa.

Ja fa un temps, pensant en les caminades que faig tot sol, em vaig comprar una ràdio minúscula i uns auriculars com aquells que s’agafen a les orelles perquè no et caiguin. Avui l’he estrenat i he anat escoltant a la Mònica Terribas i els seus Matins de Catalunya Ràdio. I us he de dir que no sé si ho tornaré a fer, perquè sentint als tertulians parlar de l’actualitat del país, com sempre plena de picabaralles, desmentiments, casos de corrupció, possibilitat de noves eleccions, eleccions certes a Galícia i País Basc, desnonaments, Rita Barberà, i així fins a l’infinit, t’agafen ganes de no aturar-te fins no arribar a l’altra punta del món, i això són molts quilòmetres.

Com veieu, he resistit la temptació i sóc a casa, escrivint aquestes ratlles. I, ara, us deixo que tinc feina. Me’n vaig a llegir una estona; és un propòsit que m’he fet.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s