Propòsits

Si més no, hem d’intentar complir els propòsits que ens fem. Jo ahir vaig decidir inscriure’m en un club de lectura i heus ací que ja ho he fet. En rigor, aquesta és només una part del propòsit, la prèvia i necessària per a poder dur-lo a terme en tota la seva extensió, que era la d’obligar-me a llegir a un ritme més viu que com ho faig normalment. Ja tinc el llibre i el compromís de tornar-lo el dia que ens trobem per a comentar-lo. Es tracta, com us deia ahir, de “Per un sac d’ossos”, obra per la qual el seu autor, en Lluís-Anton Baulenas, va obtenir el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2005.

En obrir-lo m’ha fet gràcia trobar a una de les seves primeres pàgines una anotació feta a mà que diu “N Bau” i, a sobre mateix, el segell de la Biblioteca Popular de Parets. I, en veure-ho, no he pogut evitar preguntar-me de qui serà la mà que ha fet l’anotació. D’una bibliotecària –m’ha semblat que era lletra de noia-, sens dubte. Però, com serà la bibliotecària de Parets que ha escrit “N Bau”? Serà amable com la que m’ha inscrit en el club i m’ha prestat el llibre? Parlarà tan fluix com ella?

Pobreta, quina culpa té que jo sordegi i no hagi sentit la meitat del que m’ha dit? Perquè, és clar, automàticament, he abaixat el volum de la meva veu, doncs he suposat que parlava massa fort per estar en una biblioteca, i no he gosat demanar-li que m’ho repetís per por a no cridar massa, perquè penso que a tots els sords ens passa que parlem tan fort com ens cal per sentir el que diem. De manera que, en un xiuxiueig gairebé imperceptible, m’he acomiadat d’ella fins al dia del club, suposo, perquè no m’he sentit.

Desafiant el temps inestable d’avui, he anat fins a Vilanova caminant, que m’he engreixat i no vull anar a més. De fet, el que vull és perdre alguns quilos i he pensat que anant i venint, amb sort, deixaria alguns grams pel camí. Quatre quilòmetres he caminat, o això diu el mòbil, que fins i tot això controla, i no sé si he perdut pes, però sí que he pogut comprovar que estic fatal i que les articulacions no em responen com cal així que he de pujar escales.
O sigui que, ja que avui això va de propòsits, ara que diuen que canviarà el temps i l’estiu no tornarà fins a l’any que ve, començaré a caminar cada dia, cada dia una mica més. Fins a un cert punt, és clar, no sigui que a casa m’esperin a dinar i jo estigui arribant Saragossa.
Tornant al llibre, abans d’arrencar el relat, en Lluís-Anton Baulenas incorpora una cita que m’ha agradat molt. És un proverbi senegalès, diu, i diu així:

“La ignorància és un sac buit que es pot omplir. L’estupidesa és el mateix sac, però amb un forat al fons”.

Assegurem-nos que el nostre sac no té forats i llegim molt, per omplir-lo i deixar de ser ignorants.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s