Dissabte evocador

Passant per Sallent penso en la meva neboda, de Barcelona, i en el seu xicot que és d’aqui i no troba feina ni aqui ni allà i ha de viure amb els seus pares, a qui ajuda en l’activitat familiar. Ella puja o ell baixa, per veure’s els caps de setmana.

Acabem de deixar enrera Manresa, on hi tinc coneguts, molts ex-companys de feina. I més amunt, passem per Navàs, Puig-Reig, Gironella, Berga… Tots ells llocs vinculats a la meva vida a través de gent que he conegut.

És un viatge evocador de vells records que em vénen al cap incontrolats quan el silenci s’instal•la entre els viatgers. Quan em vull adonar, entrem al Túnel del Cadí i la foscor dissimula l’emoció que produeix adonar-te que el passat ja ocupa més lloc que no ocuparà el futur.

Puigcerdà m’enamora. Trobo que és un lloc acollidor i tranquil, d’aire net, pur, transparent. Feia dies que no respiràvem tan bé. El sol escalfa, però a l’ombra fa goig caminar, passejar badant mirant els aparadors de les botigues obertes, les singularitats dels edificis, dels racons, dels carrers i les places, tant diferents als nostres.

Asseguts en un banc sota els arbres que envolten el llac, fins i tot ens hem d’abrigar una mica. Volem estirar aquesta estona màgica: ens estem omplint de pau. Ja hem dinat -un trinxat del país i una carn de primera, naturalment- i no tenim pressa per tornar a casa.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s