A Finisterre (Fisterra en gallec) s’acaba la Terra. I també és el final o el principi del Camí de Sant Jaume, tot i que jo no ho sabia. Hi ha una fita quilomètrica que ho indica.
Representa que Fisterra és la punxa més occidental de la Península Ibèrica i d’una banda es veu el mar i un horitzó llunyà i bromós. A l’altre costat, la costa fa una entrada a resguard de la qual s’hi aplega un reguitzell de poblets mariners. I turístics, avui. Abans, al Cap de Fisterra només hi havia un far. Ara també hi ha bar i botiga de records.
La carretera arriba fins a dalt de tot, i això vol dir dificultats per deixar el cotxe en determinats dies i estacions.
A Fisterra faig acabar aquest seguit de petites cròniques de vacances.
