Pues falta un euro!

Tornava a casa de comprar-me el sopar -un dürüm, vés, em venia de gust, feia dies que no en menjava- quan vaig veure a uns metres davant meu tres adolescents engrescades en una animada conversa. Anaven vestides com van vestides ara moltes adolescents, amb roba escassa i arrapada per lluir les formes que han desenvolupat, ja siguin poques o moltes. Estaven plantades al mig de la vorera formant una rutllana de tres puntes, si és que aquesta figura existeix, davant d’un supermercat paquistanés. A mesura que m’acostava, sentia el que deien i em feia una idea de la situació, que ja devia durar una estona.

Escúchame! Vuelvo a empezar: yo he puesto diez; menos cuatro y medio, seis y medio, ¿no? -deia una-. Pues falta un euro!

Les altres assentien.

Jo passava al seu costat i pensava que no anem bé!

Nota: Les dues adolescents de la imatge que contemplen el mar des de la Torre d’Hèrcules a La Corunya, no tenen res a veure amb les del relat, que és basat en fets molt reals. Ho faig constar perquè no es sentin al·ludides si es reconeixen.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s