La culpa, és del traductor?

image
Panoràmica del port de Barcelona.

Tinc la sensació que, a l’hora de narrar les seves vivències, la Lucia Berlin no tenia tant la intenció de fer saber al lector com era ella d’erudita, com la de transmetre planerament sensacions i sentiments. Estic llegint el seu “Manual per a dones de fer feines” i hi ha moments que la lectura em resulta embafadora, com si qui ha traduït el llibre no hagués encertat amb el to, molt més docte i enfarfegant que el que jo li suposo a una autora que va afrontar la seva vida, convulsa i complicada, amb el coratge d’una lluitadora infatigable i optimista. Les seves històries són autobiogràfiques gairebé sempre i narren situacions quotidianes amb delicadesa i sensibilitat, però amb gens de solemnitat.

Em sap greu no estar gaudint la lectura com es mereix. Em sap greu haver-la d’interrompre tot sovint, massa sovint, per anar a buscar al diccionari el significat que desconec de paraules que no he sentit mai, massa rares, poc freqüents, massa lluny del nostre llenguatge habitual, massa lluny del que devia ser –intueixo- el llenguatge de la Lucia, mare, mestressa de casa, dona de fer feines, infermera, professora d’espanyol, el que fes falta per tirar endavant amb la seva vida.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s