Breus narracions suïcides

Tarragona, La Catedral.

Últimament m’estic centrant molt en les narracions curtes.

Recordeu que l’últim llibre del qual us he parlat és La paradoxa de Schrodinger, de Josep Masanés? I  que, per llegir-la, havia abandonat temporalment la lectura del Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin? Doncs bé, abans de reprendre el Manual… encara he llegit els Suicidios ejemplares, d’Enrique Vila-Matas, del qual encara no us he dit res, però és que la feina se m’ha acumulat i no havia pogut posar-m’hi.

A 44 anys, l’escriptor xilè Roberto Bolaño va considerar que estava en condicions de fer algunes recomanacions a aquells que aspiressin a escriure contes. La número 9 és categòrica: “La verdad es que con Edgar Allan Poe todos tendríamos de sobra”, però entre els altres consells hi ha un punt en el qual parla de llibres i autors altament recomanables, per ell. I aquí és on apareix Suicidios ejemplares, d’Enrique Vila-Matas. Què puc dir jo de qui és considerat un dels millors escriptors europeus del moment? Poca cosa, i segur que res que no hagi dit ja algú més autoritzat que jo. Però, malgrat tot, deixeu-me que us digui com m’agrada com escriu aquest barceloní traduït a 35 idiomes. Els Suicidios ejemplares t’agradaran més o menys -les històries són estranyes, oníriques, delirants fins i tot, pertanyents a l’univers personal de l’autor, on és difícil distingir allò què és  real d’allò que és inventat, que hi ha de tot-, però estan tan fantàsticament ben escrites que jo, quan sigui gran, vull ser com Vila-Matas.

Aquests últims dies he estat ocupat amb coses d’altra naturalesa i no he pogut seure a escriure. Avui encara he sortit a fer uns quants encàrrecs pel centre de la ciutat. I justament a aquest fet es deu que hagi decidit posar-m’hi sense més demora. He passat per davant de la Llibreria Aqualata i no he pogut resistir-me a preguntar si ja havien rebut Els millors relats de Roald Dahl que havia encarregat uns dies enrera. Cada cop que entro en una llibreria a buscar un llibre revisc la il·lusió que em provoca fer-lo meu, prèvia a l’emoció de la descoberta de les històries que guarda. És un plaer molt personal i intransferible, solitari i difícil d’explicar. Avui no ha hagut sort i hauré d’esperar uns quants dies més. I ha sigut sortint d’allà, que m’he dit que d’avui no passava, que avui seia a escriure.

Hi ha qui diu que en Roald Dahl és el millor narrador de relats curts de la història.

Matilda i Charlie i la fàbrica de xocolata, en son dos dels exemples més coneguts, tots dos portats al cinema, però n’hi ha més. Jo només he llegit  La dispesera, una mostra del seu ofici que corria aquests dies per les xarxes socials que em va encantar. Ja us en parlaré quan arribarà el moment, però, si voleu llegir-lo, només heu de punxar el títol.

Ara ja estic sobre la pista de la Dorothy Parker, de la qual la Mercè Rodoreda va dir “Si vols escriure contes, llegeix-la abans”. No sé si ho heu notat, però és que jo voldria escriure contes.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s