El secret més ben guardat

Avui una amiga m’ha dit “Gràcies, Ernest. Ets un bon amic!” 

No m’ho ha dit personalment, sinó que ho ha fet a través de Facebook. Així és com ens mantenim en contacte habitualment. De vegades, l’Aina i jo anem a veure-la allà on treballa. S’han fet molt amigues elles dues i es veuen sovint i de tant en tant surten juntes a sopar i a fer una copa amb altres amigues comunes. Quan es troben, deuen fer una bona fila, sis o vuit dones esbojarrades. Però són simpàtiques i rialleres i la dona em diu que s’ho passen molt bé.

La nostra amiga es diu Matilde i té el seu negoci en el nucli antic. Vivim en una ciutat mil•lenària situada en una cruïlla de camins que han sigut importants des de temps immemorials. Per fer nit a resguard de malfactors, els viatgers s’afanyaven a arribar fins aquí, doncs aquesta era una ciutat emmurallada que tancava les seves portes en caure el sol.

La botiga de la Matilde és un forat obert en la muralla. És un local angost, però a ella, menuda i pèl-roja, no sembla importar-li tenir poc espai doncs es mou amunt i avall amb una gràcia i una suavitat que fan pensar que els peus no li toquen a terra. La Matilde té aquella elegància natural que només tenen les persones que han nascut tocades per un do.

Al fons, hi ha una porta. És estranya aquella porta, tan baixa que tothom hauria d’acotar-se per traspassar-la. Ho dic en condicional perquè mai no he vist a ningú que la traspassi, ni tan sols a la Matilde. Però és que, a més a més, és una porta inversemblant. Vist a primer cop d’ull, hom diria que el passadís on la nostra amiga fa els seus negocis, és notablement més llarg que fonda és la muralla, de manera que no és que la porta no pugui conduir enlloc sinó que no hauria de ser allà. Si hi fos realment, seria en camp obert quan la muralla era el límit de la ciutat; ara, calculo que estaria aproximadament just al mig del pati d’operacions del banc que s’hi va instal•lar en els anys vuitanta, en els baixos de la finca del costat, un dels molts edificis que es construirien recolzats en els panys del mur, en els successius eixamples de la ciutat. I això no sembla possible, certament. A una banda de la porta penja un barret punxegut i, dret a terra, connectat al corrent, hi ha sempre un aspirador/escombra carregant la bateria.

He de dir que jo sempre he vist la Matilde allà dintre, entre aquelles parets de pedra de les que pengen vaporosos vestits de diverses factures, però tots de colors foscos i esquitxats d’estrelletes i mitges llunes estampades.

Des del mateix dia que la vaig conèixer que he volgut preguntar-li on va aquella porta que sempre veig tancada, què hi ha a l’altra banda, i, no obstant, no he acabat de fer-ho mai. I si em preguntes per què, no t’ho sabré dir; suposo que se m’oblida. I, si ho penso, me’n adono que, quan estic a punt de fer-li la pregunta, la Matilde sempre em somriu d’aquella manera entremaliada tan seva i em parla d’alguna cosa que em distreu i la pregunta em marxa del cap.

També hi ha postades i taules i baguls i altres trastos antics més estrambòtics que jo no sé com li caben. I sempre fa olor de ruda, d’alguna barreta d’encens que crema en algun racó. Sobre les taules, espelmes de mil formes i colors amb aromes i fragàncies del bosc, i a dins dels calaixos oberts es veuen sabons d’olor i sals de bany i olis essencials.

Del sostre pengen branques que vénen d’arbres que hi ha encastats entre les pedres de les parets, carregades de fulles i flors. Tot plegat fa un efecte com de bosc encantat, fosc de tan atapeït. Però tampoc no falta la claror, que s’adapta a les necessitats de cadascú en cada moment. Com sinó viuria tota aquella vegetació natural? I tampoc no falta l’aigua, que jo he vist a la Matilde enfadada fent espetegar llamps i trons en mig d’una gran turmenta allà dintre per fer fugir un lladregot.

Ahir em vaig quedar sol a la botiga. L’Aina i jo havíem anat a veure-la i ella no havia esmorzat encara. La Matilde em va demanar que em quedés una estona per si venia algú mentre elles anaven a fer un mos a la cafeteria que hi ha uns metres més enllà. “Seran només deu o quinze minuts”, va dir, i van marxar.

La temptació era tan forta que no em vaig poder resistir. La porta es va obrir sola tan bon punt em vaig acotar davant seu. Però aleshores, alguna cosa em va aturar. Jo era de quatre grapes i només havia de ficar el cap per veure que hi havia a l’altra banda, però no ho vaig fer: “És el seu secret”, vaig pensar.

Com deia, avui la meva amiga m’ha dit “Gràcies, Ernest. Ets un bon amic!”  I no sé per què.

M’ha preocupat molt, perquè són exactament les mateixes paraules que em va dir l’última persona que m’ha traït, poc abans de començar a comportar-se amb mi de manera deslleial i maniàtica. La coincidència ha fet que  revisqui les sensacions desagradables que provoca una persecució malaltissa i sistemàtica.

Però jo no crec que la Matilde sigui capaç d’una traïció com aquella. És cert que és una mica estrafolària, però és noble i té un bon cor i és per això que l’aprecio. He donat moltes voltes a l’assumpte, i penso que ella ho sap tot sense que ningú li hagi dit. Ara veig que és molt probable que ahir em posés a prova, donant-me ocasió de satisfer la meva curiositat. Cada cop ho veig més clar i estic més convençut que és així i també que sap que no vaig traspassar la porta. La Matilde valora que hagi respectat la part més fosca de la seva vida, que no hagi anat més enllà quan estava a punt de conèixer el seu secret més ben guardat.

I el missatge de Facebook?, et preguntaràs. La Matilde sap -sense que jo li hagi dit- que aquelles paraules van quedar gravades en la meva ment i associades per sempre més a un moment desagradable de la meva vida. Fent-les servir textualment es mostra agraïda però també m’adverteix que em cuidaré molt de revelar que és una bruixa.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s