45 minuts

Cansat d’estar sol a casa, l’Eduard Roca ha decidit sortir a fer un tomb, que li toqui l’aire.

Alberga l’esperança de trobar-se amb algun amic que no tingui pressa, algú a qui no li vingui dels deu minuts que li costaria prendre una cervesa amb ell mentre xarren una estona.

Sap que la possibilitat de trobar-se amb algú, ja sigui un amic, ja simplement un conegut, és minsa, molt remota. És un fet que té pocs amics, i li sap greu. Es diu que ha de ser sincer amb si mateix, que ha de reconèixer-ho i, per enèsima vegada, que hauria de posar-hi remei. Però, estant disposat a acceptar la part de responsabilitat que pugui tenir i a fer un esforç per aconseguir que les coses canviïn, no coneix les causes de la seva situació i no acaba d’entendre-la. Pensa que es porta bé amb tothom, en general, i que no és una persona complicada de relacionar-s’hi. Creu que sap escoltar i que no és mal conversador, però, tot i això, no té amics, pràcticament, i no pertany a cap grup ni associació ni club ni res de semblant, no se sent integrat enlloc.

Sempre li han dit que causa una primera impressió poc favorable, que la seva expressió facial projecta una imatge de seriositat que fa respecte. Però és només una impressió –es diu-, la realitat no és aquesta, com poden comprovar aquells que tenen oportunitat de conèixer-lo més a fons. És cert que les circumstàncies de la vida l’han fet molt responsable i que això pot haver-lo convertit en una persona estricta i disciplinada, però l’Eduard Roca no creu que sigui un ogre que espanta a les persones, tot i que -reconeix- podria haver sigut massa selectiu a l’hora de decidir les seves companyies, en algunes ocasions. Ara, reflexionant sobre el seu problema, se’n adona.

L’Eduard Roca va arribar ja gran a aquesta ciutat. Per tant, ara, les seves amistats més pròximes haurien de ser noves, és a dir, conreades en el temps que fa que hi viu, però la realitat és que no n’ha fet gaires. Per la feina que havia fet coneix a molta gent, però a ningú que hagi arribat a assolir la categoria d’amic seu. Des que el van erotitzar, verb que fa servir per referir-se a la seva jubilació anticipada i forçosa, se sent sol i desemparat.

I no obstant ser conscient de les poques possibilitats d’èxit del seu propòsit, surt de casa amb la intenció de badar i de fer-se veure, per si de cas, i es dirigeix cap al centre. Vol passar pels carrers més comercials de la ciutat, on se suposa que les possibilitats de trobar gent són més grans. També és cert que busca una gorra de cara a l’estiu, i aquest fet li ha servit d’argument per decantar-se per un itinerari més comercial sense haver d’avergonyir-se d’estar fugint de la soledat. Mentre camina, dibuixa mentalment un itinerari per passar per les botigues de roba d’home que sap que poden vendre complements com el que busca. No són gaires, la veritat, i comença per la Rambla, on hi ha tres de les quatre que té al cap. No hi ha sort i s’encamina al nucli antic, cap a la plaça on recentment s’ha instal•lat la quarta botiga, en un edifici emblemàtic de la ciutat, però tampoc allà troba el que busca.

És dijous de Corpus i, com cada any, la comissió del barri ha fet una composició molt bonica a la plaça per a fer ballar l’ou.

Se’l mira durant una estona i continua passejant sense pressa pel carrer de la Mare de Déu. Passa pel costat de la Basílica però no entra. Per un moment ha tingut la intenció de fer-ho, ha sentit l’impuls de seure-hi i recollir-se i pregar, d’encomanar-se a nostre senyor perquè l’ajudi. Però ell no creu en miracles i acaba refusant la idea. A més, pensa: “A qui trobaré a l’església? I, si trobo a algú, tampoc no podrem parlar!”

Així que, deixant de banda qualsevol indici de misticisme, segueix el seu camí. La Plaça de la Vila és buida si s’exclouen els escassos parroquians de les terrasses dels bars, i enfila el Carrer dels Argenters, que és el call de la ciutat, el carrer on s’aplegaven els jueus que hi van viure. Ara està quallat de botigues a banda i banda, de roba i de sabates, sobretot. I mirant aparadors, l’Eduard Roca arriba a la plaça on en temps remots hi va haver un dels portals de la muralla que guardava la ciutat. Allà, tomba a la dreta, creua la Rambla i puja cap al Passeig per un carrer que té nom de sant, també ple de botigues en aquest tros i, normalment, com ara, més concorregut que cap altre.

Abans d’arribar al Passeig travessa l’enorme esplanada que havia ocupat una fàbrica tèxtil. Presidida per la Biblioteca i guaitada per la seva xemeneia, la plaça actual està prou tranquil•la. Alguns operaris preparen uns estands de la fira comarcal que s’inaugurarà demà. La gent va i ve. La canalla corre amunt i avall, i juga a la pilota o munta bicicletes i monopatins. La més petita vigilada pels seus pares que parlen en rotllanes, mentrestant. També hi ha terrasses que funcionen, però sense gaire animació.

A la part central del Passeig es concentrarà el gruix de la fira i ara hi ha molta activitat per enllestir-ho tot. Indiferent, l’Eduard Roca pensa que és curiós que avui no s’hagi creuat amb cap conegut quan sempre que surt al carrer a fer qualsevol cosa es fa un tip de saludar a gent que coneix. I també pensa en les poques coses interessant que es poden fer a la ciutat. Ara està tan avorrit com quan era a casa, però decideix tornar.

Passeig avall, en una cantonada, un desconegut que espera a algú li demana l’hora. Ell mira el rellotge i s’esgarrifa en comprovar que són les vuit. Amb prou feines han passat tres quarts d’hora des que ha sortit de casa. Inesperadament, una idea li ve al cap com una llampegada. Dibuixa el millor dels seus somriures i diu:

– Només són tres quarts de vuit! –remarcant “només”.

– Gràcies, molt amable! –respon el desconegut.

– No hi ha de què!

I, sense fer la intenció de reprendre la marxa, immediatament afegeix:

– Si té un quart d’hora el convido a una copa.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s