Una notícia excel•lent

Avui he rebut un missatge del meu llibreter. Deia: “Ja tenim aquí la seva comanda, pot passar a recollir-la”.

Hi he anat convençut que es tractava de “La paradoxa de Schrödinger”, de Josep Masanés. Com recordareu si heu llegit la meva entrada de fa uns dies “Un matí del mes de maig”, a la meva llibreria habitual no la hi tenien quan la vaig anar a comprar i els vaig demanar que me la fessin portar.  Però quina no ha sigut la meva sorpresa quan m’he trobat que també han localitzat un exemplar de “Suicidios ejemplares”, d’Enrique Vila-Matas, que jo ja donava per perduda.

I, dieu-me fleuma, però m’he posat molt content.

A “Les formigues no tenen por” ja us havia dit que havia reprès la lectura de “Tot això ho faig perquè tinc molta por”, de l’Empar Moliner. Ara ja he acabat tots els relats i em ratifico en el que deia, poden agradar-te o no, però estan ben escrits. He de confessar que és el primer llibre que li llegeixo. Jo coneixia únicament la faceta periodística de l’autora, i per tant no sóc un expert en la seva obra literària, però he de dir que “Tot això ho faig perquè tinc molta por” m’ha agradat, que és un bon recull de relats que, a més a més, va ser un dels llibres més venuts per Sant Jordi, cosa que celebro. I afegiré que el que més m’ha sorprès és la capacitat de l’Empar per copsar les petites coses que tenen lloc diàriament davant nostre i que ens passen desapercebudes a la majoria. Aquestes observacions són el fonament de les històries que ens explica. Mantenir-te enganxat al relat i aconseguir que assenteixis perquè tu havies pensat alguna vegada exactament com ella diu o perquè t’has trobat en aquella mateixa situació, o fer que reneguis per no haver sigut capaç de detectar aquella evidència abans que ella te l’expliqui, no són mèrits menors.

Així, un cop enllestides les coses que li fan por a l’Empar Moliner, vaig començar a estudiar el “Manual per a dones de fer feines”, de Lucia Berlín, autora nord-americana a qui ara hom considera de primera línia malgrat haver estat poc reconeguda en vida.

Us en parlaré. Em documentaré per explicar-vos alguna cosa de la seva atzarosa vida. Però això serà quan hauré acabat de llegir el seu singular “Manual…”, i encara falta. És un volum de gairebé 500 pàgines i també és un recull de relats que ara interrompré. És l’avantatge que tenen aquesta mena de llibres. Els pots deixar temporalment de banda sense perdre el fil de l’argument.

Ara em ve de gust llegir un relat llarg o una novel•la curta, segons es miri. Es tracta de “La paradoxa de Schrödinger”, de l’autor barceloní Josep Masanés, establert a Menorca des de 2004. Les referències que tinc són bones i, a més, ha estat guardonat amb el XXIIIé. Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s