La vida val l’alegria de viure-la!

Ahir era dimarts i tocava debat a l’Ateneu. A la mateixa entrada em vaig trobar amb un conegut que també hi anava. “A veure que hi aprenem, avui!” -li vaig dir. “Sempre s’aprèn alguna cosa” –em va respondre. I a fe de déu que és cert; jo vaig aprendre molt ahir.

La pregunta era, Es pot consumir Km. 0 a Igualada?, i el ponent, en Xavier Rubio. Hi ha més informació a la pàgina de Dimarts de Diàlegs.

“La vida val l’alegria (no la pena)”, van ser les paraules amb què Rubio va tancar les seves conclusions després del debat. Diu que ha après aquesta frase de les feministes i jo ho recullo aquí perquè (si ho diu) deu ser important. Ell l’ha fet seva per a resumir el que pensa en relació al tema a debat.

Una altra economia és possible. No en el sentit que hagi de substituir el capitalisme imperant, que ho domina tot i ho manipula i aliena per a no deixar-se arrabassar l’hegemonia, sinó en el sentit de portar-la a la pràctica alternativament, guiada per un principi fonamental diferent. I això com es fa, us preguntareu. Doncs, com ja s’està fent a molts llocs i aquí a Igualada des de fa molts anys, canviant el focus de la nostra activitat.

Hi ha qui treballa amb l’únic objectiu d’aconseguir el màxim benefici econòmic; és el cas del capitalisme salvatge. Però també hi ha qui treballa per satisfer necessitats reals. Hi ha qui procura benestar. Hi ha qui respecta el medi ambient i hi ha qui conrea qualitat. I en molts casos una actitud porta a les altres, perquè en el rerefons d’aquesta filosofia el que hi ha són persones que se senten realitzades fent les coses amb amor i ben fetes, adoptant una actitud compromesa i socialment responsable i solidària i sostenible.

Tot plegat no implica renunciar al guany. Els romàntics també mengen i han de guanyar-se el pa procurant obtenir benefici, necessari per a la sostenibilitat de la feina. Però el guany no és la raó de ser de la seva activitat. Aquesta gent acostuma a treballar en coses que li agraden i no pretén fer-se rica sinó créixer, fer-se més bones persones. Per això els dic romàntics, perquè el que els mou a actuar com ho fan és una profunda convicció: un altre món –millor- seria possible si fóssim capaços de desprendre’ns dels nostres trets més materialistes.

Però no semblen tan romàntics com els seus predecessors, que feien proselitisme actiu per a escampar els seus ideals i volien canviar el món fent la revolució. Són una mena de romàntics que toca de peus a terra: saben que no canviaran el món en dos dies, però també saben que si les coses han de canviar, algú ha de començar a fer-les d’altra manera, encara que això vulgui dir anar a contracorrent en un món tan hostil com el nostre. Déu n’hi do!

I són tan bons jans que ni tan sols pretenen convèncer-nos. Però sí que volen donar-se a conèixer i per això han organitzat Coop de Cap, trobada de l’economia social i solidària de l’Anoia. El dia 4 de juny, de 10 a 14 hores podràs passar per la Plaça de Pius XIIé d’Igualada a descobrir diversos projectes que ja estan funcionant a la nostra comarca.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s