Hans Magnus Enzensberger

Etnologia: branca de l’antropologia (disciplina que estudia l’ésser humà des de diverses perspectives, com ara la zoològica, la social o la cultural) que estudia les cultures d’un àmbit territorial específic.

He fet aquesta consulta al diccionari per entendre la resposta que dóna l’intel·lectual alemany H. M. Enzensberger a una pregunta de la periodista catalana María-Paz López en una entrevista pel suplement cultural de La Vanguardia.  Diu que els etnòlegs fan servir l’expressió “observador participant”  per descriure a aquell que estudia un grup humà menjant, dormint i ballant com un més dels seus individus. I ho explica per confessar: “Això em passava a mi, també perquè sóc un mal camarada; no he militat mai en un partit ni he estat membre de cap associació”. Els anys seixanta i setanta anaven a casa seva a Berlín gent de totes les faccions i allà discutien i es barallaven -dialècticament, és clar-. “Jo escoltava, però no era un membre”.

Enzensberger ha sigut sempre independent. I ho continua sent: “No cobro pensió i tampoc no vull ser pensionista. Si hagués tingut una feina fixa, als 65 anys hauria hagut de jubilar-me. L’inconvenient és que no rebo diners de l’estat i he de treballar. L’avantatge, que en realitat és un gran privilegi, és que sóc amo de les meves hores. (…) Jo no tinc horari; si ho necessito, dormo una mica, i per a mi és el mateix un diumenge que un dia feiner. Escric quan vull”.

Enzensberger sempre ha estat considerat d’esquerres. Ell es diu marxista de formació perquè va estudiar el marxisme, però quan li pregunten si continua sent d’esquerres respon: “No em pregunto si alguna cosa és d’esquerres o de dretes; això és només perquè en la Revolució Francesa uns s’asseien en el costat esquerre i altres en el dret. Es tracta de si (els qui seuen a la dreta o a l’esquerra) fan el que diuen que faran”.

Considerat un dels grans intel·lectuals alemanys i europeus del segle XX, a més de ser un autor molt prolífic, ha escrit en tots els gèneres: assaig, novel·la, teatre, guió radiofònic, llibre infantil… i continua escrivint. Justament li han fet aquesta entrevista amb motiu que ara es publiquen 3 llibres seus a Espanya: “Tumult”, que són els seus records dels anys seixanta, “Ensayos sobre las discordias” i la novel·la “Sempre els diners!”.

Amb independència del motiu que serveix d’excusa per aquesta mena de converses, a mi m’agrada sentir (llegir, en aquest cas) les respostes que donen persones com ell, ja grans i bregades en les mil batalles que la vida ens presenta. Són respostes distanciades, no subjectes a pressió, independents de qualsevol condicionant, dictades per la saviesa que donen les experiències viscudes i donades des de la humilitat, que és el grau més alt de la saviesa, com ja he dit en alguna altra ocasió.

En el cas que ens ocupa, a més, es tracta d’un home inquiet, curiós, vital i molt culte, coses per les quals les seves paraules em resulten més fascinants, encara.

Suplement Cultura/s de La Vanguardia, dissabte, 30 d’abril de 2016.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s