El front de pluja ha estat breu

Ara no plou, però ha plogut. Ho veig a través de la finestra, el terra de la terrassa encara és moll i s’hi han format petits bassals. Acabo de llevar-me. Encara no és clar del tot, però al llit ja em fan mal els ossos i no puc dormir més.

Igualada es lleva avui com ressacosa després de quatre dies d’activitat molt intensa. La Mostra és un gran esdeveniment. La seva complexitat és comparable a la d’una immensa màquina, o a mi m’ho sembla. Una munió de persones il•lusionades treballen incansables durant setmanes perquè les peces de l’artefacte estiguin al lloc que correspon, ben ajustades, engreixades, de manera que un cop ha començat a caminar funcioni amb precisió de rellotge suís, avanci sense entrebancs i no pari fins al final.

Avui és dia de xifres i de balanços i són tots ben positius. Hom constata la consolidació i que el certamen no para de créixer. I no només en nombre d’espectadors, que són importants però no els únics a qui va adreçada. La Mostra no és tant un festival de teatre com una llotja o un mercat, un lloc de trobada on els professionals es reuneixen per mostrar –d’aquí el seu nom- en directe els seus productes, els artistes, i per avaluar-los i contractar-los els empresaris o els seus representants.

[bctt tweet=”@mostraigualada Avui és dia de xifres i de balanços i són tots ben positius. Hom constata la consolidació i que el certamen no para de créixer.” username=”RicardAldea”]

Jo considero que la complexitat d’un esdeveniment com la Mostra és molt gran i, no obstant, a peu de carrer, la sensació és que tot ha anat molt bé i que el grau de satisfacció de les parts implicades és molt gran. Per tant, penso que, deixant de banda els volums de contractació, i limitant-nos exclusivament als aspectes logístics, l’organització ha superat el repte amb nota, amb una nota molt i molt alta. I quan penso que tot això es cou en una població com Igualada que no arriba a tenir 40.000 habitants, encara l’hi trobo més mèrit.

Aquesta ciutat, la nostra, Igualada, organitza anualment un seguit d’esdeveniments que ja són de gran prestigi i que posen de manifest una gran capacitat organitzativa, una capacitat admirable per a transformar-se efímerament i retornar a la normalitat tot seguit. Aquest cap de setmana Igualada ha sigut ciutat de teatre. Fa ben poc la fotografia inundà la ciutat durant un mes. Després vindran la venda radical, el globus, els avions i altres coses.

Aviat no quedaran rastres a la ciutat del que ha passat els darrers quatre dies, però segur que hi ha algú que ja està pensant i treballant en la propera gran moguda.

Ara lluu el sol, estampat en un cel blau on algú ha enganxat núvols molt blancs, de cotó, decoratius. Surto a la terrassa i noto com m’escalfa la pell. “El front de pluja ha estat breu –penso, recolzat a la barana-, només ha plogut aquesta nit, amb la Mostra ja clausurada”.

Fins i tot això ha sortit bé.

[bctt tweet=”@mostraigualada La ciutat es lleva avui com ressacosa després de quatre dies d’activitat molt intensa.” username=”RicardAldea”]

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s