Per tenir opcions de guanyar, tu has de portar les regnes

Havíem decidit anar a caminar, però ho hem deixat córrer. L’Anna no es troba bé, te molt de fred i s’ha posat al llit ben tapada amb tres mantes. L’he deixat descansant en la penombra del dormitori i, per no fer sorolls i aprofitar l’estona, he segut davant el teclat.

Aquesta setmana han succeït algunes coses que m’han fet pensar. Aquesta és una:

Dissabte hi va haver futbol al més alt nivell, es disputava el clàssic Barça-Madrid. Però, a diferència d’altres vegades, en aquesta ocasió l’enfrontament arribava descafeïnat per la diferència de punts a favor dels blaugrana que hi ha a la classificació amb el campionat de Lliga ja molt avançat. El Barça és primer i el Madrid ni tan sols és segon, sinó tercer a 10 punts.

Però, malgrat tots els pal•liatius que vulguem trobar a aquesta ocasió concreta, un partit entre aquests dos rivals irreconciliables sempre té un punt –o més- de morbositat.

Per situar-te, et diré –per si no ho saps, cosa que dubto encara que no t’agradi el futbol- que es va imposar el Madrid per 1 gol a 2 i que va marcar el de la victòria quan jugava amb un home menys per expulsió. Ara el Madrid és a 7 punts del Barça, però continua sent tercer.

I ara, ja posat en antecedents, et diré que, en acabar el partit, vaig tenir la certesa que la grandesa d’aquest Barça és tal que, tot i perdent, converteix en menors a equips de la talla del Madrid -plagat de figures planetàries-, que es presenten al Camp Nou sense ambició de victòria, amb l’única pretensió de no sortir gaire malparats i que si es dóna la victòria –en futbol sempre pot passar qualsevol cosa- la celebren com si haguessin aconseguit la fita més alta que sigui possible aconseguir i es fan fotografies al vestidor.

I tu et preguntaràs, a què treu cap una reflexió com aquesta en un lloc com aquest? I jo et respondré que podem aprendre de qualsevol activitat humana, si sabem observar i som objectius i crítics.

Sóc aficionat al futbol i sempre he sigut del Barça. Ara sóc conscient que sóc més barcelonista que mai, tot i que no tinc el carnet de soci ni vaig al camp. Ni tan sols vaig veure el derbi per televisió; només miro els partits del Barça que donen en obert. I tot i això, admiro a aquest equip per la seva cohesió, per la seva fortalesa mental, i per ser fidel a si mateix, als principis que l’inspiren, que són la seva mateixa essència. I també l’admiro per saber interpretar com ningú l’essència de l’esport que practica, que és el gol.

Per si no t’agrada el futbol et diré que per marcar gols s’ha de tenir la pilota i avançar amb iniciativa i convicció per posar-la a dins de la porteria de l’oponent. Dit d’una altra manera, per tenir opcions de guanyar has de ser tu –el teu equip- qui porti les regnes del partit.

I ara et pregunto jo, és o no, una lliçó de vida?

[bctt tweet=”Per tenir opcions de guanyar, has de ser tu qui porti les regnes.” username=”RicardAldea”]

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s