Ni sí ni no, sinó tot el contrari

Hi ha dies que les coses es torcen de bon matí, res no resulta com esperaves i tot acaba sortint malament. En aquesta situació, els humans tenim tendència a posar-nos de mal humor.

Ara mateix estic de mal humor, o sigui que pots deduir fàcilment que avui ha sigut un mal dia. I, per acabar-ho d’adobar, no acaba gens millor.

Efectivament, uns dels al•licients del dia -per a mi- era presenciar l’entrevista que en Jordi Évole havia fet al President del Govern, Mariano Rajoy, aquesta mateixa setmana, tan anunciada, tuitada i retuitada. La passava La Sexta, a primera hora de la nit.

Com acostuma a passar-me amb tot allò que genera grans expectatives, he acabat decepcionat. Crec que el periodista ha comès l’error d’esperar alguna confessió sincera del President assetjant-lo amb el tema de la corrupció en el seu partit i insistint-hi una vegada i una altra.

Tots sabem que el senyor Rajoy mai diu ni sí ni no sinó tot el contrari i que, a més, és un expert en llençar pilotes fora, i, això, exactament això, és el que ha fet també aquesta nit responent a preguntes compromeses. Des de la meva ignorància periodística, penso que esperar una altra cosa és una errada de càlcul important per un entrevistador experimentat.

Però allò que ha incrementat el meu mal humor no és la decepció pel desenvolupament de l’entrevista sinó l’actitud del senyor Rajoy davant el tema de la corrupció, pròpia i aliena. Trobo indigne del President del Govern d’un país del primer món, banalitzar així un tema tant sagnant. Parapetat en l’argument que els polítics corruptes són una minoria, no només salva el tema sinó que ens demana que tinguem fe en la resta de polítics que no ho són. Ell ho expressa d’aquesta manera perquè li convé. Però en realitat, tal com jo ho veig després de les experiències viscudes en tots aquests anys, hauríem de parlar no tant de polítics honestos com de polítics que encara no han estat investigats, o acusats, o condemnats.

Perquè, és evident que hi ha corrupció i delinqüència en tots els àmbits de la nostra societat, però, per accedir al cum laude, sembla necessari haver fet carrera en política i haver arribat fins ben amunt, als cercles del poder.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s