I, de moment, pinta bé!

Manuel Vázquez Moltalbán em va aficionar a la novel•la negra. Ja fa molts anys que Pepe Carvalho va contribuir a l’ascens del gènere a la primera divisió de la literatura. Amb la seva peculiar moralitat i les seves poc ortodoxes investigacions va fer entendre als qui encara es resistien a admetre-ho que, en la literatura, les categories no les determinen els colors sinó la qualitat, que és independent de la temàtica que toquen les novel•les o de les històries que ens expliquen els novel•listes.

Durant molt de temps les novel•les negres o policíaques van ser considerades com a un gènere menor, sense categoria. Els ambients foscos, les històries sòrdides, els personatges amorals en tenen la culpa. Inquieten, molesten, i no resultava agradable per a alguns haver d’admetre que descriuen la realitat amb precisió fotogràfica, en molts casos. Descriuen la nostra realitat, la que es construeix a diari amb nosaltres, també, com a protagonistes ni que sigui en un racó de la fotografia.

Però mica en mica, Carvalho i molts altres detectius i policies i periodistes, amb una tenacitat a prova de qualsevol obstacle, van aconseguir obrir-se pas i demostrar que les històries que els ha tocat viure no són més que un reflex de la societat i dels seus problemes. I gràcies a ells va arribar el boom de la novel•la negra que hem viscut els últims anys. Han aparegut tants autors nous i tants títols que es fa difícil estar al dia.

El meu idil•li amb el gènere ha passat per diferents moments. Alguns en què tot el que llegia eren novel•les negres combinats amb temporades en què m’allunyava d’elles completament i llegia altres coses. Després hi tornava per, més tard, tornar a distanciar-me. I així un cop i un altre fins que, últimament, vaig alternant. Però tot i que la meva relació amb els investigadors és bona, a mi em resulta impossible estar al corrent de títols i autors.

Ara he acabat de llegir La noia del tren, de Paula Hawkins, que no és ben bé una novel•la de detectius ni de policies, tot i que la policia hi apareix en alguns moments. La noia del tren és una història d’intriga ben planificada, explicada en forma de diari, i el fet és que el diari de La noia del tren atrapa al lector de tal manera que he acabat de llegir-lo en mig de les vacances, cosa que no esperava i, per tant, no tenia cap altre llibre per començar a llegir.

Passàvem la Pasqua fora de casa, era festiu i tots els comerços eren tancats. La nit s’acostava i jo em neguitejava cada cop més, doncs no sé anar a dormir sense haver llegit abans una estona. Ja m’hi havia trobat així. I precisament per salvar situacions com aquesta, temps enrere vaig decidir que sempre duria amb mi un llibre electrònic, però feia temps que no m’havia calgut recórrer-hi i en un primer moment no havia pensat. De manera que el vaig engegar i, per fer via, vaig anar directament a la llista de desitjos. Allà vaig trobar deu o dotze títols que devia posar en algun moment que no recordo. Hi havia tres d’un mateix autor, un autor de qui jo no sabia res, ni que existís. Després d’investigar una estona, vaig saber que tots tres formaven part d’una nissaga de quatre títols amb el mateix protagonista i que l’autor ha escrit unes quantes novel•les més d’altres estils.

Es tracta d’Ignacio del Valle. La novel•la que em vaig descarregar és també d’intriga, està ambientada al final de la guerra civil espanyola. Es titula El arte de matar dragones, com el valuós quadre del Museu del Prado que desapareix en la confusió de la guerra. És la primera de la sèrie protagonitzada pel Capitán Arturo Andrade, a qui encomanen que el trobi.

I, de moment, pinta molt bé. Ja t’explicaré.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s