Atrapats a casa

Sant Carles de La Ràpita. La platja és dels nens.
Sant Carles de La Ràpita. La platja és dels nens.

Per Pasqua acostumem a venir a Sant Carles de La Ràpita. Avui és el tercer dia que hi som i ens hem quedat atrapats a casa, doncs, aquesta mena de passa que tan exclusiva ens sembla als igualadins no es dóna només a Igualada; pel que es veu aquí també pateixen episodis de mal de panxa, diarrees i vòmits. Això o la passa ha vingut amb nosaltres amagada entre la resta de l’equipatge.
Després d’una nit en vetlla, a primera hora del matí hem anat al metge i després a la farmàcia i després al supermercat, obert avui aquí tot i ser diumenge, a comprar ingredients per a fer una dieta per combatre la passa, i finalment a buscar el diari.
Un cop a casa, ja amb tot a lloc, al pis imperava el silenci. Els nens no havien ni engegat la televisió, dormien estirats als sofàs en la penombra de la sala, descansant de l’esgotadora experiència nocturna.
L’Anna i la seva mare s’havien ficat a la cuina i feinejaven per preparar un caldo de verdura i pollastre, amb compte de no fer massa sorolls.
Jo m’he quedat a la sala com vetllant el descans dels malalts. I he pogut llegir el diari de cap a peus, amb una profunditat inusual.
I d’entre les moltes coses que he llegit he vist una columna que m’ha impactat. Amb la quantitat de coses terribles que passen al nostre món ja és difícil que res et sorprengui. Més encara després d’una setmana com aquesta última, carregada de notícies d’accidents i atemptats amb moltes víctimes, i de mort de gent a qui admires. L’abundor i la quotidianitat del dolor ens anestesia.
Però avui a La Vanguardia, la Glòria Serra descriu el Galliner a la seva columna titulada “Postals de l’inframón”.
El Galliner és com diuen a un espai ocupat per gitanos romanesos explotats per les màfies que viuen al cos de rei al seu país després d’haver-se cruspit els centenars de milions que la Unió Europea ha abocat a Romania per ajudar a la comunitat gitana.
Tot i que diu que els periodistes que van al Galliner no troben paraules per descriure el que veuen, la Glòria Serra les ha trobat i ho descriu molt bé.
El Galliner és a Madrid i ningú no fa res per aquestes famílies.

http://www.lavanguardia.com/opinion/20160327/40694091873/postals-des-de-l-inframon.html

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s