Ja tenim aquí la Pasqua i uns dies de vacances!

Igualada i Santa Margarida de Montbui del del peu de la Tossa.
Igualada i Santa Margarida de Montbui des del peu de la Tossa.

Hi va haver un temps que Igualada no m’agradava gens.
Quan venia de compres a les outlets, la trobava lletja i grisa i trista. Rònega i poc amable i acollidora. D’això ja fa uns quants anys –imagina’t que encara hi havia botigues de fàbrica!- i jo no tenia ni el més remot pensament que algun dia hi viuria. Encara et dic més: si algú m’hagués preguntat mai on m’agradaria viure, no sé què hauria contestat, però estic absolutament segur que no hauria dit mai que a Igualada.
I ja veus tu com són les coses d’enrevessades, em vaig enamorar d’una igualadina que sempre ha viscut a Igualada i en decidir compartir les nostres vides, les circumstàncies ens van abocar a viure junts aquí.
Han passat els anys -aviat en farà 11- i t’he de dir que ara sento i m’estimo Igualada com si fos la ciutat on vaig néixer, perquè som d’on vivim, d’on tenim feina i d’on ens estimen i estimem.
Recordo com si fos avui mateix un dia que anava jo caminant tot sol per un carrer estret i ombrívol, tenebrós gairebé, dels que encara en tenim uns quants a la ciutat, lleig a matar, i era i em sentia rialler i feliç. I pensava que per ser feliç calen ben poques coses i que l’entorn pot ajudar, però no és determinant. La felicitat és un estat, ets o no ets.
Però malgrat que penso que la ciutat, l’entorn on sóc feliç, és millorable, me l’estimo. O, dit a l’inrevés, sóc crític (quan crec que he de ser-ho) i penso i dic que és millorable perquè me l’estimo i la sento meva, sento que forma part de la meva vida.
I avui he fet tota aquesta reflexió contemplant la fotografia que il•lustra l’entrada, una panoràmica d’Igualada presa des del peu de la Tossa de Montbui en una de les meves passejades pel nostre entorn que, sigui dit de passada, també he après a apreciar i a estimar.
És una fotografia feta un dia d’aquest hivern passat. I he volgut posar-la per tancar un període recent fosc i fred (el dolor pels fets terribles dels últims dies és fosc i fred, com l’hivern) i celebrar l’arribada de la primavera, perquè la primavera és esperança, renovació, renaixença…
I que ja tenim aquí la Pasqua i uns dies de vacances.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s