Una història per un edifici

Com eren els nostres avantpassats que feien coses com aquesta!

El de la fotografia és un edifici que hi ha a prop de casa meva que he vist un milió de vegades desplaçant-me per la ciutat. Francament he de dir que és un edifici que m’ha cridat l’atenció sempre. Serà per les formes arrodonides dels seus elements, serà per la combinació de colors de la seva façana que m’atrau i he estat a punt de fotografiar-lo en més d’una ocasió. Però sempre he acabat renunciant a fer-ho perquè em resulta difícil d’enquadrar. Per agafar-lo sencer has de fer la foto des d’una distància tal que també treus tots els cotxes que sempre hi ha aparcats a banda i banda de la calçada, vehicles que tapen la part baixa de l’edifici. I aquesta mena de fotografies no m’agrada.

Avui he anat a la farmàcia a comprar la medicació per la tensió; no em quedaven prou pastilles per passar les vacances de Pasqua. I, anant-hi, l’he vist! L’edifici singular, vull dir, i en una situació envejable: no hi havia cap cotxe aparcat al davant i el cel era blau i els núvols blancs i decoratius. I he ficat la mà a la butxaca i he tret el mòbil i he fet tres trets.

He descartat els dos primers, molt frontals. Trobo que ja ha passat el temps de les postals. Del tercer, una mica més escairat ja, he eliminat tant com he pogut pals i cables que enlletgeixen la façana i he acabat aprofitant el detall de la part superior que veieu, prou descriptiu de l’estil de l’edifici.

L’edifici està a Igualada, al Passeig Verdaguer núm. 55, fou construït el 1923, és d’estil modernista i està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. L’empresa tèxtil Roca i Clos el va encarregar a l’arquitecte barceloní Salvador Valerí Pupurull (1873-1954) per acollir la seva fàbrica i el seu magatzem.

Actualment acull el servei d’atenció i consulta d’Apinas, entitat constituïda el 1967. Apinas treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorns de desenvolupament, i de les seves famílies.