Records amb efectes especials

Basílica de Santa Maria. Igualada.
Basílica de Santa Maria. Igualada.

Saps una cosa que m’agrada molt d’Igualada? Aquesta olor de llenya que crema en una llar de foc que encara se sent a la ciutat en alguns llocs quan vas pel carrer.
A mi em fa venir al cap records de quan era un infant i d’aquelles setmanes que vaig passar a l’Aragó, al poble del meu pare, vivint amb els avis.
Els avis tenien conills i gallines i una casa senzilla. Al pis de dalt de la casa hi havia la cuina, que també servia de menjador. I de sala d’estar, doncs allà en mig, presidint-ho tot, la cuina econòmica cremava a tota hora, a l’hivern, per escalfar l’estança on ens estàvem sinó de grat, per força.
Els records sempre tenen imatges associades. Les imatges dels records sempre són en colors encara que el cervell les registrés quan el cinema era en blanc i negre i la televisió ni existia. I, en el cas d’aquests records d’aquells dies a casa dels avis, incorporen, a més, efectes especials. Que me’n dieu, sinó, de les olors de la llenya cremant a la cuina? I la del ferro roent de la ferreria que teníem a tocar? I la dels animals del corral? I l’aromes del pa acabat de fer per l’àvia? I la textura de les magdalenes quan surten del forn? Els meus records tenen olor de poble i són entranyables.
Per això, ara, quan vaig pel carrer i em ve aquesta flaira de la qual et parlo, me’n adono que la nostra ciutat és prou petita per a ser entranyable encara.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s