Això no és Brooklyn, això és Igualada!

Ja sé que ahir començava el debat d’investidura a les Corts espanyoles i que allà s’està debatent, encara ara, el futur del país i que tot plegat és molt important, però la política ja m’avorreix i la deixo pels professionals i pels periodistes que han de seguir-la per informar-nos o han triat especialitzar-se en la seva anàlisi.

Així que, malgrat l’important debat d’investidura –o precisament perquè el feien, qui sap?- ahir a la tarda vàrem anar el cinema, tot i que, vivint a Igualada, anar al cinema surt car en temps i en diners.

Brooklyn és una bonica pel·lícula. La qualifiquen de romàntica perquè parla d’amor, però no parla només de l’amor de parella. Parla de l’amor que la protagonista sent cap a altres persones -la seva mare, la seva germana, el seu xicot…- i de l’amor que sent pel país on ha nascut, al qui estima malgrat les poques sortides que li ofereix. És, en fi, la història d’una noia irlandesa que emigra als Estats Units buscant un futur més prometedor.

El repartiment no és mediàtic (encara) però actua extraordinàriament bé.
Sort que ens va agradar doncs vam haver d’anar a veure “Brooklyn” a 37 quilòmetres d’aquí. Una pena!