M’agrada perdre’m pels carrerons del Rec. Aquesta és la ciutat que m’agrada. Igualada em sembla anodina, tret del centre, que conserva edificis i racons amb encant, i del Barri del Rec.

Nostàlgia deu ser el que sento quan camino pels seus carrers empedrats, nostàlgia d’una infància viscuda a un carrer de barri perifèric de Barcelona.

I a Barcelona la recordo trista i la veig en blanc i negre.

Però aleshores jo era un nen i no m’importava.