Infància

M’agrada perdre’m pels carrerons del Rec. Aquesta és la ciutat que m’agrada. Igualada em sembla anodina, tret del centre, que conserva edificis i racons amb encant, i del Barri del Rec.
Nostàlgia deu ser el que sento quan camino pels seus carrers empedrats, nostàlgia d’una infància viscuda a un carrer de barri perifèric de Barcelona.
I a Barcelona la recordo trista i la veig en blanc i negre. Però aleshores jo era un nen i no m’importava.

image

Me gusta perderme per las callejas del Rec. Ésta es la ciudad que me gusta. Igualada me parece anodina exceptuando el centro , que conserva edificios y rincones con encanto, y el Barrio del Rec.
Nostalgia debe ser lo que siento cuando ando por sus calles adoquinadas, nostalgia de una infancia vivida en una calle de barrio periférico de Barcelona.
Y a Barcelona la recuerdo triste i la veo en blanco y negro. Pero entonces yo era una niño y no me importaba.

I like getting lost in the streets of Rec. This is the city I love. Igualada I seems unremarkable except for the center, which preserves charming buildings and corners, and the Rec’s Neighbourhood.
Nostalgia should be what I feel when I walk through the cobblestone streets, nostalgia for a childhood I lived across the street from a suburb of Barcelona.
And I remember a sad Barcelona and I see it in black and white. But then I was a child and did not care.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s