Quaranta anys

Jo tenia 21 anys, moltes il•lusions i tota una vida per davant. L’agonia s’allargava, però la mort del dictador era ja inevitable i tothom ho sabia. Era una cosa que es palpava en un ambient de sentiments enfrontats: mentre uns demanaven un miracle que evitaria la tragèdia, altres posaven cava a refredar, contenien l’alegria i esperaven. Finalment Franco va morir.

D’aleshores ençà moltes coses han canviat. Els qui aleshores teníem 20 anys també hem canviat, ens hem fet grans o, més ben dit, ens hem fet savis. I precisament per això, perquè ens hem fet savis, som capaços de fer anàlisis tan lúcides com el que ha fet en Jaume Sisa per La Vanguardia quan li han demanat que valores com hem canviat en els quaranta anys que han passat. Jo subscric íntegrament el que ha dit:

“Hem perdut la innocència. Amb Franco vivíem en un món idíl•lic en què crèiem que la revolució, la llibertat, l’alegria de viure, en definitiva, el paradís eren possibles després que ell morís. Això ens donava una esperança i un sentit a la vida. Després, amb el postfranquisme, hem anat veient que la vida era una altra cosa i que cal viure-la dia a dia per aprendre’n alguna cosa. Hem après a ser més savis, més lúcids, més realistes, més lliures, però també més desenganyats, més escèptics… i ara el repte és anar vivint en la innocència sabent que tot és mentida i tot és un desastre”.

.oOo.

Yo tenía 21 años, muchas ilusiones y toda una vida por delante. La agonía se alargaba, pero la muerte del dictador era ya inevitable y todo el mundo lo sabía. Era algo que se palpaba en un ambiente de sentimientos enfrentados: mientras unos pedían un milagro que evitaría la tragedia, otros ponían cava a refrescar, contenían la alegría y esperaban. Finalmente Franco murió.

Desde entonces muchas cosas han cambiado. Los que entonces teníamos 20 años también hemos cambiado, nos hemos hecho mayores o, mejor dicho, nos hemos hecho sabios. Y precisamente por eso, porque nos hemos hecho sabios, somos capaces de hacer análisis tan lúcidos como el que ha hecho Jaume Sisa para La Vanguardia cuando le han pedido que valorase cómo hemos cambiado en los cuarenta años que han pasado. Yo suscribo íntegramente lo que ha dicho: 

“Hemos perdido la inocencia. Con Franco vivíamos en un mundo idílico en que creíamos que la revolución, la libertad, la alegría de vivir, en definitiva, el paraíso eran posibles después de que él muriera. Esto nos daba una esperanza y un sentido a la vida. Después, con el posfranquismo, hemos ido viendo que la vida era otra cosa y que hay que vivirla día a día para aprender algo. Hemos aprendido a ser más sabios, más lúcidos, más realistas, más libres, pero también más desengañados, más escépticos … y ahora el reto es ir viviendo en la inocencia sabiendo que todo es mentira y todo es un desastre “.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s