La magdalena que no ho era

Una pluja suau i persistent havia xopat la ciutat durant la nit i el dia es presentava gris, amb una cel que semblava pintat a consciència en un to uniforme de color plom.

Desenganxant-se de terra, alguns pedaços de broma suraven mandrosos encara en l’ambient quan va sortir a buscar el diari. Eren les 10 del matí del 20 d’octubre de 2015.

Aquella mena de dies era freqüent a Escania. L’inspector Wallander era al seu despatx des de molt d’hora. Havia convocat el seu equip per explicar als col·laborador els resultats de les seves darreres indagacions. Eren minsos i ho sabia. Però la seva intuïció li enviava bones vibracions i estava convençut que la investigació no podia deixar de banda aquell petit raig de llum que s’obria en mig de la foscor absoluta on es trobaven.

Faltava encara mitja hora per la reunió i estava nerviós i atabalat i va decidir sortir a escampar la boira: un cafè, una aspirina i l’aire fred del carrer, li traurien el mal de cap que no l’abandonava des que s’havia llevat.

Aquelles maleïdes baixes pressions atmosfèriques acabarien amb ell. “Un maldecap més
–pensava, mentre avançava pel carrer-. La feina se m’acumula i jo no sé com afrontar-la!”

Estava sincerament amoïnat. Era conscient que no acabava de pair la separació de Mona, malgrat el temps que feia que ella havia marxat a Malmö. Diverses circumstàncies havien avocat a Linda –la filla, pròxima a la majoria d’edat- a viure amb la seva mare. Ell havia entès perfectament el seu raonament quan li explicava la seva decisió, però les llargues temporades que passava sense poder-la veure l’enfonsaven en un pou de tristesa. Per acabar-ho d’adobar, a Löderup el seu pare no perdia cap oportunitat de reclamar la seva presència, de retreure-li tan poc com l’anava a veure i, quan hi anava, de criticar-lo per haver-se fet policia.

Però la llista de greuges no acabava aquí. Com si no se sentís prou desgraciat, aquell matí ja no havia pogut engegar el cotxe, que ja feia dies que avisava. Havia d’anar al banc a demanar un préstec que probablement li concedirien sense problemes, per comprar-se’n un de nou. Al cap i a la fi era un policia, un funcionari de l’estat. El problema seria haver d’administrar l’escassetat del seu sou per pagar el préstec i arribar a final de mes. Un cop més hauria d’ajornar el seu propòsit d’estalviar per aconseguir el seu somni: comprar una casa al camp i un gos que el rebria quan ell hi arribaria després de la feina.

Estava convençut que havia de fer un tomb a la seva vida; la que portava era un complet desastre.

Una dona que ja marxava havia deixat l’Ystad Allehanda sobre la taula on havia esmorzat. Una notícia, a la portada, va cridar l’atenció de Wallander: “La magdalena de Proust era una torrada”, i es va incorporar una mica per agafar el diari. En fer-ho, amb la jaqueta va tombar la tassa de cafè, que rodolant va acabar caient a terra provocant el corresponent terrabastall. Durant uns instants, tota la concurrència de la cafeteria se’l va mirar, algú fins i tot reprovadorament. Ell s’hauria volgut fondre. Una cambrera sol·lícita va recompondre la desfetai li va preguntar si volia un altre cafè. Torbat per la bellesa de la dóna, ell va acceptar amb un tímid somriure i es va esforçar en parar atenció a la notícia que l’havia sobtat.

– “Res no és el que sembla! –es va dir sorprès-. I si això expliqués la nostra desorientació en elcas que ens ocupa? Hem de revisar-ho tot veient-ho des d’altres perspectives!”–va resoldre.

Va prendre el seu cafè i una aspirina i va sortir camí de comissaria.

La cambrera no li havia tret l’ull de sobre i, en veure’l marxar, va anotar alguna cosa en un bloc de comandes. Eres les 10 h. 25 m. Del 20 d’octubre de 2015.

La Vanguardia era esbudellada, les pàgines escampades pel terra de la sala d’estar, quan l’home que havia sortit a buscar el diari va obrir els ulls. Resultava evident que s’havia adormit mentre llegia. Als peus de l’home jeia un llibre tancat. A la portada hom podia llegir: “La Pirámide, por Henning Mankell”.

A igualada eren les 12 h. I 43 minuts del 21 d’octubre de 2015.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s