Ahir també es complien 45 anys de la mort del meu pare, a qui sempre he recordat.

Serà perquè em faig gran i alguns records apareixen amb l’edat o es vivifiquen; serà perquè ja fa uns anys que sóc més gran que ell quan va morir; serà…

Tant fa!

El fet és que hi penso sovint i que cada cop que hi penso lamento més haver-lo perdut tan d’hora. I revisc intensament la sensació de desemparança dels primers temps, quan jo era un adolescent.

Era un dia del Pilar, un dia especial que ell celebrava sentint jotes i a Miguel Fleta, a qui admirava.

Tot el que en conservo és un diccionari folrat amb gruixut paper d’estrassa editat per Sopena el 1950. A la portada, escrit amb la seva pulcra i personal lletra, hi diu “Diccionario” i, entre les seves pàgines ja molt esgrogueïdes, marcant l’entrada “Fleta”, hi ha un retall de “El Heraldo de Aragón” del 29 de maig de 1960 recordant que feia 22 anys que el tenor havia mort a La Corunya.