Aquests dies, les instal·lacions de l’AVE a Catalunya han sofert un sabotatge. Com a conseqüència, a banda de molèsties i inconvenients als usuaris afectats, ja tenim servida una nova picabaralla entre les administracions estatal i autonòmica.

Efectivament, des d’aquí, algú insinuà que Renfe no fa el manteniment que caldria de les seves instal·lacions. Des d’allà, el ministre de Justícia gosa dir que els Mossos d’Esquadra no protegeixen prou la línia fèrria. Al seu torn, l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries, organisme depenent del Ministerio de Fomento espanyol, presenta denúncia davant la Policia Nacional, presumptament per fer a un costat de la investigació a la policia autonòmica. Finalment, la policia espanyola trasllada el cas a l’Audiència Nacional que ja des del primer moment entén que darrera el sabotatge hi ha un atac terrorista.

Sempre hi ha hagut diferències entre ambdues administracions, sobre tot quan a Madrid governen els qui estan governant ara, que amés a més tenen majoria absoluta.  Però a mi em fa l’efecte que  el rerefons del 27 de setembre hi és molt present, ara. Des del dia de les eleccions, a la vista del seu resultat, els senyors del Partit Popular no han deixat d’aprofitar la més petita ocasió per a deixar anar apocalíptiques declaracions en les que dibuixen un futur negre per Catalunya o desprestigien les seves institucions o els seus representants. I aquests, cauen en el parany i entren en el cos a cos.

És que els nostres polítics no han superat encara l’adolescència? Fins quan haurem d’aguantar això?