La calma

Igualada. El Passeig.Si alguna cosa agraeixo durant les meves passejades urbanes és el silenci que m’envolta. El so de les meves passes i una certa remor llunyana, m’ajuden a concentrar-me en les meves cabòries.

Avui anava cap a la perifèria i pensava que és un bé de Déu gaudir de tanta calma. Si més no en part, l’atribuïa als fets de ser dilluns i de la pluja suau i benvolent que queia a primera hora.

Però la pluja ha passat i el sol començava a obrir-se pas tímidament entre els núvols i, no obstant, la calma dominava també el centre de la ciutat quan ja hi tornava. I pensava que ja era hora que hi hagués més gent pel carrer i que quina pena!

I aleshores m’ha vingut la tristor.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s