Una d’animals

De vegades són líquides encara. De vegades, semi sòlides, amb aquella textura llardosa que fa que la baieta s’hi enganxi quan la passes. Són pixades de gos i en qualsevol dels casos són fetes amb nocturnitat i traïdoria, a l’empara de la soledat que omple els carrers a la nit i durant les primeres hores del dia.

Elles també hi són de bon matí, quan arribem a Sweets. De vegades a les jardineres, de vegades als pilars que flanquegen la nostra cafeteria. Però aquest és un problema que afecta a tota la ciutat i és ben visible en totes les seves façanes i en qualsevol fanal.

I fa ràbia. I no és pels gossos, pobres bèsties. Ells actuen per instint a menys que se’ls ensinistri o acostumi a fer les coses d’una altra manera.

Fa ràbia pels seus amos, ciutadans incívics, que, quan són increpats per algú més conscient –si és que s’atreveix-, el primer que diuen és que el carrer és de tots i que tenen dret a passejar el seu gos i que el gos és un animal i pixa on pixa.

I tenen raó, el carrer és de tots. I aquest és justament l’argument pel qual hem de respectar-lo i mantenir-lo net: el carrer, la ciutat, és de tots i tots tenim dret a gaudir-ne.

Els gossos són animals intel•ligents i, si se’ls habitua, acaben fent les seves necessitats en els clots dels arbres, si se’ls passeja pel centre de la ciutat.

Malauradament, els gossos no trien als seus amos i és per això que alguns gossos no tenen l’amo que es mereixen.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s