La meva Amsterdam (3)

Sempre hom ha dit que catalans hi ha a tot arreu, que allà on vagis del món és fàcil que et trobis algun català. En tots els viatges que he fet a l’estranger he constatat l’exactitud d’aquesta afirmació i Amsterdam no havia de ser l’excepció; de catalans n’hi ha, els hem sentit, hem sentit parlar el nostre idioma en diferents llocs, des que som aquí. Però avui hem anat un punt més enllà i la casualitat ha fet que ens trobéssim amb en Lluís Jubert i la seva dona -igualadins com nosaltres- en una de les botigues de l’Amsterdam Experience. Resulta curiós quan a Igualada ens creuem pel carrer tant poques vegades.
L’Amsterdam Experience és una cadena de botigues de “souvenirs” amb un cert estil. Demà ja tornem i era l’hora dels presents per la família i els amics.
Avui tocava excursió fora de la capital. Juntament amb altres centenars -o milers, no sé, molts- de turistes, hem estat a Zaanse Schans, població que recrea l’estil de vida del segle xv on els molins de vent característics són protagonistes.
Diu que als Països Baixos hi havien hagut més de 30.000 molins com aquests; ara només queden mil en funcionament, però hi ha un parell d’associacions que treballen perquè es recuperin i tornin a funcionar tants com sigui possible. El molí de vent és l’artífex del desenvolupament industrial i comercial que va fer una potencial mundial dels Països Baixos: Holanda és el nom de dues de les provincies -del Nord i del Sud- que componen el país, no hi ha cap país que es digui Holanda.
Una altra curiositat que he après avui és que els Països Baixos, degut a l’agricultura intensiva que practiquen, són els tercers productors agrícoles del món, només per darrera de països molt més extensos com són els Estats Units i França. L’aprofitament del terreny és molt important aquí; les ciutats concentren la major part de la població. Als Països Baixos viuen gairebé 17 milions de persones en 34.000 quilòmetres quadrats. D’això resulta una densitat de 500 habitants per quilòmetres quadrat; a Espanya som 92, menys d’una cinquena part.
Volendam és un bonic port pesquer -també atapaït de turistes- on fan formatges. Fins allà hem arribar per veure com els fan i tastar-los. I comprar-los, naturalment. I, finalment a la illa de Marken hem vist per sobre còm es fabriquen els esclops típics holandesos. A Marken la vida és tranquil.la. A l’entrada del port hi havia tres iaios asseguts en un banc -de cara al sol ponent- com per donar-nos la benvinguda. Els carrers eren buits i les cases tancades. Fins i tots la botiga de records del port era tancada. Però hi viu gent. Hem vist algunes persones assegudes a les terrasses o els jardins de casa seva. Gaudien d’una pau idílica. I ventosa.
I és que als Països Baixos sempre fa vent.

Amsterdam, 14 d’agost de 2014

Galeria d’imatges ->

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s