La meva Amsterdam (2)

A Amsterdam hi ha l’Albert Cuypmarkt, mercat a l’aire lliure que recorda al de Porto Bello Road, al barri de Notting Hill de Londres, salvant totes les distàncies. El mercat d’Albert Cuypstraat és molt proper a l’hotel Aalborg, on ens allotjem, raó per la qual el vam descobrir casualment només arribar, quan buscàvem un lloc on dinar.
També va ser casual la descoberta del Trust, un establiment per menjar i beure ben singular: la carta de plats és reduïda -amanides i sandwitxos- i la de begudes es limita a aigua -te la serveixen en gerres amb unes fulles de menta- i sucs naturals de fruita que fan ells mateixos; també es poden prendre tes i cafè.
Els cambrers-cuiners són tan amables i dolços que semblen àngels disfressats d’humans, éssers vinguts d’una altra dimensió. No es posen nerviosos per res i tarden el que han de tardar en preparar les comandes i servir-les, una eternitat.
Res d’extrany si hom té en compte que són voluntaris entregats a la causa de les coses senzilles i de les bones maneres; són feliços servint els altres amb calma. Allà no s’hi ha d’anar amb presses, no s’hi pot anar amb el temps just. Nosaltres no teniem ni pressa ni el temps just i, malgrat tot, vam arribar tard a la nostra cita amb la guia que ens havia d’acompanyar en el nostre primer contacte amb l’Amsterdam històric.
Però el més sorprenent de tot és que, quan demanes el compte, et diuen que allà les coses no tenen preu, que a l’hora de marxar deixis en una guardiola els diners que consideris que has de deixar.

Degut a la lesió de la Paula, ahir -dimarts- a la tarda, mentre el Nil i jo visitàvem l’Amsterdam Arena, les dones de l’expedició es quedàven a l’hotel a descansar. No obstant, a més de descansar, van aprofitar que nosaltres dos no hi érem per fer un tomb per les rodalies de l’hotel en general i el mercat en particular.

Com que no tenien interès en la Heineken Experience -ha estat molt bé, el Nil s’ho ha passat en gran-, ens han dit que podíem anar a la nostra. Ranquejant, la Paula i sa mare han anat de “shoping” a la zona comercial propera a la Plaça Dam. O sigui que avui -dimecres- també ens han fet el favor de no fer-se acompanyar, han marxat soles i no s’han perdut! Chicas listas!
Ens hem trobat a l’hora de dinar i hem provat els “pannenkoeks” abans de la passejada en barca pels canals.
Teníem entrades per visitar la casa d’Anna Frank a última hora de la tarda. Sort que les duiem comprades des de casa, doncs tot i que ja eren les vuit del vespre, hi havia una cua immensa per entrar-hi, una hora o hora i mitja d’espera!
La casa està bé, però surts d’allà amb el cor encongit. Tenía raó l’Otto Frank quan deia que “per construir el futur cal conèixer el passat”; per aquesta raó va decidir publicar el diari de la seva filla i fer el museu.
Fred a la sortida. Baixa molt la temperatura al vespre. Avui no ha plogut i hem vist el sol més estones. Núvols i clarianes s’alternen aquí a una velocitat desconeguda pels qui venim del sud i, tot i que faci bó, la temperatura és sensiblement més baixa que a casa nostra.

Amsterdam, 13 d’agost de 2014

Galeria d’imatges ->

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s