He anat al súper, a comprar una barra de pa. He pagat amb vuitanta cèntims.
“I un de volta…”, m’ha dit la dependenta, amb la característica cantarella rapitenca.
Es diu Davinia; si més no, això és el que deia la plaqueta que duia enganxada a la brusa.
Davinia no és nom d’aquestes terres, però la Davinia del súper, si, la Davinia del súper és filla de les Terres de l’Ebre. I també d’una època, segur.
Fa bastants anys, a Televisió Espanyola van fer una sèrie que es deia “Davinia”, com la protagonista, una dona que enviudava i es feia càrrec del negocis del marit.
Malgrat els entrebancs que l’entorn masclista on es movia li presentava, la Davinia de la tele se’n sortia amb notable èxit, era una dona coratjuda i de fortes conviccions.
I he pensat que sens dubte als pares de la Davinia del súper els agradava la sèrie, el nom de la protagonista o l’actriu que li donava vida. O volíen que la seva filla fos com aquella dona, una lluitadora.
Això, o es diu Maria Cinta i els del súper li han posat Davinia a la placa, que ven més.