Em sento molt cansat i vull anar a dormir. Però abans surto a la terrassa a fer la darrera cigarreta del dia. Fa una nit serena i al cel brillen els estels.

– I la lluna? No la veig! Però hi és -penso.

I prenc consciència d’aquest fet tan simple. Apago la cigarreta i entro a raspatllar-me les dents abans de posar-me al llit.

Ara, em sento molt cansat, però satisfet de ser conscient d’una evidència, la presència de la lluna, que continuarà sent-hi més enllà de la meva curta vida, encara que no la vegi.