El nou status

La desaparició d’Hermètica va representar un punt d’inflexió en la meva vida. Els dies immediatament posteriors, acostumat a la seva presència a casa, estava trist, em sentia buit, com si em faltés alguna cosa. No es fàcil adaptar-se a una situació com la meva. Es característic de la condició humana limitar les creences a les coses tangibles i als fets demostrables. Tot allò que no es pot tocar o demostrar, no existeix o és una qüestió de fe. Deu ser per la meva condició humana que associava la capacitat de comunicar-me amb Hermètica amb el fet que ella fos present en la meva mateixa dimensió. Pensava que la seva presència entre els mortals era condició necessària per poder sentir-la i que em sentís,  creia erròniament que si no la veia, no podia contactar amb ella. Haver tingut línia directa amb la meva consciència no era fàcil de pair ni tan sols per mi, que l’havia tingut. Jo sabia que havia sigut una experiència real, però pensava que es tractava d’una capacitat transitòria. I durant uns quants dies no em vaig saber avenir a que no era així, sinó que, un cop adquirida, ja no es perd mai.

Llegir-ne més

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s