El dia de la marmota

Cóm és possible que no recordi ja el que he llegit al diari aquest matí? Si només fa unes hores! Estaré perdent facultats i em falla la memòria? Reflexiono al respecte i acabo convençut que no és aquesta la qüestió.

Les meves facultats no són el que eren, això és una evidència que no puc negar. Però encara vaig prou bé de memòria i, tot i així, darrerament em passa sovint que a la tarda no recordo les notícies que he vist al diari a primera hora del matí.  A casa, quan no hi ha nens, com és el cas d’aquests dies, no engeguem la televisió i, per tant, no veiem el telenotícies de migdia, que podria refrescar-me la memòria. Si faig la becaineta que intento fer sempre que m’és possible, en despertar, l’esborrament és total. És com si hagués reinicialitzat el meu cervell i aquesta és una bondat que cal atribuir a les migdiades que els metges diuen que són tan saludables. Però, tot i que no faci la migdiada, a mitja tarda ja no recordo el que he llegit al matí.

Penso que la raó és que els diaris sempre porten les mateixes notícies.

Atrapado en el tiempoI no és que jo pateixi la síndrome de “Atrapado en el tiempo”, aquella pel·lícula on el protagonista, un home del temps d’una cadena de televisió, es desperta cada dia al matí sense que hagi canviat la data, de manera que reviu una i altra vegada els mateixos fets, el mateix dia. I així fins que se n’adona dels seus propis defectes i mancances i és ell, canviant la seva manera de percebre les coses, qui és capaç de fer que el temps torni a caminar al seu ritme normal. I tampoc és que compri sempre el diari d’una mateixa data. Compro sempre el meu diari, el mateix, però el del dia.

Jo em refereixo a que fa molt de temps ja que els diaris tracten el mateixos assumptes, en essència, i que aquests assumptes ja ens tenen avorrits, saturats, i ens hem insensibilitzat com si ens haguessin vacunat contra ells.

I mentre nosaltres, lectors i ciutadans, som més indiferents al que passa al nostre país i al món en que vivim, els nostres dirigents continuen marejant la perdiu i parlant i debatent i resolent problemes que diuen que tenim, i que continuem tenim perquè no els resolen per més que els parlen i els debaten. I quan diuen que han pres una decisió han de tornar a reunir-se per reconsiderar-la al cap de poc temps. O han de crear una comissió de seguiment de coses que no caminen. O una comissió d’investigació per depurar responsabilitats de fets que ja s’ha podrit per antics, per constituir les quals, prèviament, han discutit i maniobrat per col·locar o descartar qui les integra i qui no, a qui convocaran a declarar i a qui no, segons convingui. I tot plegat per acabar, en el millor dels casos, en dictàmens de compromís que no depuren res i que han costat grapats de diners al ciutadans. Una vergonya democràtica.

I, somiava jo en la becaina d’avui, en el que passaria si lectors i ciutadans féssim com el protagonista de “Atrapado en el tiempo”.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s