Felicitat

Els estudis que havia fet de jove i la feina que havia ocupat bona part de la seva vida no tenien res a veure entre sí. Els estudis els havia fet per elecció i per aptituds innates. La feina es va creuar en el seu camí oferint-li seguretat i un bon horari. Però no va ser sinó amb el transcórrer dels anys que va saber quina era la seva verdadera vocació.

En el seu entorn havia qui li deia que estava boja, que cóm se li  acudia pensar en una cosa així, en els temps que corrien, i coses per l’estil. Però el cert és que aquells que veritablement importaven no la van desanimar i li van fer costat per tirar endavant el seu projecte.

I va ser així com va tornar a ser la dona alegre que era. I va tornar a riure com quan estudiava. I va recuperar la il·lusió perduda mentre treballava.

Ara era plenament feliç fent allò que li agradava, al costat de qui s’estimava, arropada pels qui l’estimaven.

Han passat els anys i amb ells han passat moltes coses. Però ella encara és feliç al seu obrador fent pastissos i altres dolços, i continua somrient.

Una resposta a “Felicitat

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s