Constància

Enrique Vila-Matas

Acabo de subscriure’m al bloc d’Enrique Vila-Matas.

El diari porta la seva col·laboració habitual i, llegint-la mentre esperava ser atès en una agència de viatges, he sentit molta enveja de la seva cultura literària, de la seva capacitat per citar altres autors i il·lustrar el que ell vol explicar amb allò que altres van escriure o dir en el seu moment.

En arribar a casa, a més d’entrar a Internet i passar una estona trastejant en el seu bloc, he recuperat el seu “París no se acaba nunca”, doncs m’han agafat unes ganes boges de rellegir-lo. I he reflexionat molt. I, finalment, he decidit canviar de sentiment, doncs no és enveja el que he de sentir, sinó admiració.

He d’admirar-lo per haver acumulat el seu bagatge a còpia d’anys de lliurament al seu gran amor, la literatura, i d’esforç per aconseguir allò que volia, ser escriptor, inaccessible al defalliment davant les dificultats de tot tipus que comporten.

Quan imaginem cóm deu haver sigut la seva vida, o la de qualsevol altre escriptor consagrat –amb independència del seu èxit de vendes-, la veiem com carregada d’aventura, vivències extraordinàries, viatges fantàstics, moments inoblidables, compartits amb altres escriptors i/o artistes, ara igualment reconeguts. I oblidem que podem imaginar tot això gràcies a que ells, en el seu entestament en fer-ho, ens ho han sabut explicar. I que, en els seus inicis, malgrat el seu entusiasme, ho escrivien potser perquè ningú no ho llegís. I que els seus companys de vivències –extraordinàries només després de ser viscudes i referides en paper- eren aleshores també uns perfectes desconeguts que han arribat a sortir de l’anonimat a còpia de constància i de passar-ho malament moltes vegades.

Gràcies, doncs, a l’Enrique Vila-Matas, i a tots els aventurers romàntics com ell, per haver sabut posar en el primer lloc de les seves prioritats la passió que sentien per allò que feien, per allò volien, i per la constància que han mantingut al llarg dels anys, sense la qual, sens dubte, no haurien arribat mai on són.

Deixa aquí el teu comentari.

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s