La senyora Merkel continua arrapada com una paparra a l’austeritat com a única fórmula per a sortit de la crisi. La forta economia alemanya, li ha permès imposar la recepta a tota la resta de països de la Unió Europea. Malgrat l’aplicació continuada dels dictats merkelians, acaba de confirmar-se que tota la zona euro -a excepció d’Alemanya- està en recessió.
Que Alemanya acabi com la resta és una qüestió de temps. Aquest trimestre se n’han salvat per una miserable dècima, però els auguris no son bons. No poden ser-ho perquè també és una qüestió de lògica. Tot i que sembla que la senyora Merkel no és capaç d’entendre-ho, no és difícil. Si el propietari d’un negoci es dedica a aniquilar els seus clients, acabarà sense ningú que li compri i haurà de tancar la barraca.
Però, tot i això, si la senyora Merkel continués entestada per convenciment, la seva actitud seria respectable. Però no és el cas, ella continua aferrada a una idea que –pel que llegeixo- li aportarà rèdits en les properes eleccions. Ara que fins i tot el seu país es veu abocat al fracàs i està tan a punt d’entrar en recessió.
No us sembla que estem pagant un preu excessiu per satisfer les aspiracions d’una persona i d’un partit? No és maquiavèl·lic tot plegat?
Quin fàstic!
