El somriure és un dels pocs processos no conservatius del nostre univers: quasi bé no suposa cap despesa de calories i en canvi genera quantitats ingents d’energia positiva al nostre voltant. Però per somriure, cal estar alegre i l’alegria, en aquesta vida, té les arrels en forma de creu. Vull dir que no pot estar content qui fuig del sacrifici i dóna l’esquena al dolor. L’alegria no consisteix en no tenir problemes, perquè això seria tant com no viure, ni és una fugida cap a l’hedonisme, cercant el benestar fisiològic, com un animal sa. L’ésser humà somriu per raons més profundes que no pas tenir satisfets els seus instints. L’ésser humà somriu per l’experiència d’estimar i de ser estimat, del fet de saber que la nostra vida és significativa pels altres, pel contacte amb la bellesa i la veritat, per la satisfacció d’un deure complert… I com que el bé per…