La professora dicta l’enunciat d’un problema:

“Un cotxe blau i un cotxe groc han d’anar des d’Igualada fins a Calafell, que disten entre si 60 quilòmetres. Hi viatgen quatre persones en cada un de tots dos cotxes. Arrenquen tots dos en el mateix moment, però, abans de sortir de la ciutat, el cotxe groc perd de vista el cotxe blau que l’ha avançat. A més, el cotxe groc afluixa la marxa i surt de la carretera a La Torre de Claramunt, on recull a un tercer cotxe, de color blanc, que el segueix a partir d’aquell moment”.

I, a continuació, pregunta:

“Cóm és possible que hagin arribat primers el cotxe groc i el cotxe blanc, si no han trobat el cotxe blau en tot el trajecte?”

Tot el grup-classe -com es diu ara- roman expectant, en silenci, pensant la resposta. Uns es graten el cap, altres fan burilles i la majoria fa cara de pensar molt per tal d’evitar que els toqui respondre. De sobte, se sent la veu salvadora d’en Jaumet que diu:

“Tots tres cotxes eren de Panxacontents i amb ells, ja se sap, qualsevol cosa és possible”.

Continua…