Ahir, un missatge de text m’anunciava que les meves dades fiscals ja eren disponibles. Avui de bon matí, sense pensar-m’ho dos cops he posat fil a l’agulla per elaborar l’esborrany de la meva declaració, comprovar-lo i presentar-la, si s’esqueia.
Una estona, pensava jo! Si, si, una estona… tot el matí, per dues declaracions! Entres a la pàgina de l’AEAT i, tot i que realment s’esforcen per facilitar-te les coses –no més faltaria-, accedeixes a món estrany i complex en el que et sents desemparat.
Has de descarregar i instal·lar el programa PADRE, d’ajuda, però a l’instal·lar-lo, un missatge t’avisa que, per fer-lo anar i que funcioni correctament, has de tenir instal·lada prèviament no sé quina màquina virtual, i t’adreça allà on pot descarregar-la. Com tu no hi entens i no saps si la tens o no instal·lada, la descarregues, la instal·les i, només aleshores, pots començar a barallar-te amb les dades que t’han facilitat.
Tota una experiència que, no per repetida, em ve menys de nou cada any.
Sort que a la tarda he pogut continuar amb el meu “Relat encara sense nom”.
Suposo que necessitaves la maquina virtual de JAVA, l’estrany es que no la tinguessis ja instal·lada, potser feia falta actualitzar-la . No es aconsellable instal·lar el que et diguin ics paginàs, en el cas d’aquest “senyors” i encara que soni estrany, pots fiar-te.
Sort amb el Relat sense nom (En Llach també té una cançó sense nom i ben bonica). He llegit el primer capítol (Pobre paio) i està força bé, m’agrada. Intento llegir el segon amb l’enllaç i en retorna al primer. Ara acabo de veure el segon, però he accedit directa des del navegador. Vaig per ell 🙂
M'agradaM'agrada